Reanudamos, llenos de entusiasmo y de optimismo, nuestros viajes filarmónicos. Y para demostrar a nuestros amigos que el dilatado paréntesis estival no ha sido infecundo, henos aquí con visibles innovaciones que poco a poco, irán señalando el camino que ha de conducirnos a la plenitud de nuestro Ideal.

 Considerando a Chopiniana como un suplemento esencial de nuestra revista, damos a ésta verdadero carácter internacional mediante una federación de secciones autónomas y locales con un Director delegado al frente de cada una. Inauguramos en este número PHILHARMONIA CATALANA, que dirige Ernest Cervera, excelente artista que, no ha muchos años, hizo sus primeras armas con Agustí Grau en una breve y magnífica publicación vibrante de juventud y de sincera catalanidad.

Seguirán, en breve, PHILARMONIA VALENCIANA, que contará con un Director de tan altos merecimientos como Eduardo L. Chavarri, de quien huelgan elogios y presentaciones; PHILHARMONIA FRANÇAISE, bajo el impulso juvenil de Joaquín Nin-Culmell, el pianista hispano-francés ya destacado en los medios artísticos de París, a pesar de sus años; PHILHARMONIA ARGENTINA, que dirigirá, en las remotas tierras hermanas, la mano experta de Juan B. Lloch, el prestigioso Director-Gerente del Conservatorio Fontova.

 A partir de este número, además de la honrosa aportación de nuevos y meritísimos colaboradores, añadimos a nuestros viajes musicales el exquisito complemento de los viajes con los poetas, recordando el antiguo verso del buen Iriarte: “en una misma lira tocaremos”…

 … Por último, en lo que afecta a nuestra presentación material, hemos quitado al casco de nuestra nave un poco de su pulidez, quizás demasiado untuosa y confortable, en beneficio de aquella rusticididad tan sugestiva, propia del maderamen embreado y fuerte. A algo de esto equivale la presentación de esa manufactura, genuinamente mallorquina y a la antigua usanza, que ahora introducimos y que desde el próximo número, se fabricará, con ligeros retoques, expresamente para PHILHARMONIA.

El contingut d’aquest número està integrat pels articles següents:

A l’apartat Amb els musicògrafs l’article «Un demi-siècle de musique belges», de José Bruyr, poeta belga, musicòleg especialista en Honegger, Schubert, Liszt, Brahms, Massenet, Ravel, …. crític, autor de nombrosos librettos d’operes.

«Algo sobre organería antigua y moderna» a l’apartat Amb els organistes article d’Alexandre Cellier, organista i compositor francès.

Amb els poetes «Jan Roussiero i Magalí. De les memòries de Frederic Mistral» amb una magnífica traducció del poeta de l’Escola Mallorquina Guillem Colom Ferrà (1890-1979). Magalí, abreviació de Margarida, és el títol d’una melodia occitana recuperada al segle XIX pel màxim representant del renaixement occità, Frederic Mistral qui ens conta a les seves memòries Memòri e Raconte que vers el 1855 va sentir cantar Magalí a Jan Roussiero, a qui havia llogat com a llaurador. Mistral defineix aquesta cançó de les transformacions com «aquell aire popular sobre el qual vaig compondre l’albada de Magalí, cançó tan melodiosa, tan amorosa i agradívola, que a molts ha recat de no retrobar-la dins la Mireio de Gounod». Al següent enllaç podreu escoltar aquesta melodia occitana . Els que entegueu el provençal estau de sort: és la llengua de la cançó!

A partir d’aquí s’incorporen els continguts dels nous suplements de la revista:

Philharmonia Catalana. Direcció de Secció: Ernest Cervera. Farigola, 9 i 11. Barcelona.

Sumari:

— Arnold Schönberg a Barcelona. L’insigne compositor i pedagog vienès va romandre a Barcelona per temes de salut i que aprofitarà per dissertar en algunes sessions extraordinàries en un curs d’harmonia, contrapunt i anàlisi de formes clàssiques i modernes, curs organitzat pel seu prestigiós deixeble Robert Gerhard.

— Maria Carratalà, musicòloga i pianista, organitzà un cicle de conferències sobre música en el Lyceum Club de Barcelona.

— Rosa Balcells. Una joveníssima arpista ha conseguit una serie d’èxits a París convidada pel prestigiós Alfred Cortot.

— Lluís Millet, violoncel·lista. Un dels valors més reconeguts entre els joves músics catalans, es presenta a Barcelona amb un concert on programa obres de Haydn, Lamote de Grignon i Boëllmann amb la Banda Municipal de Barclona, dirigida per mestre Lamote de Grignon.

— Associació de Cultura Musical. El 8 de novembre de 1931 es va inaugurar al Palau de la Música Catalana, una delegació a Barcelona d’aquesta important associació, de la qual existeixen una trentena de delegacions per tota la península. Dirigida pel mestre Frank Marshall, l’associació està dedicada a la difusió de la música per mitjà de concerts d’agrupacions i solistes més prestigiosos, entre d’altres finalitat, té la d’oferir audicions gratuïtes per als obrers, estudiants i tot els que, per limitació de llurs mitjans econòmics no poden assistir a concerts públics.  L’acte va comptar amb el concert de l’Orquestra Filhàrmonica de Madrid dirigida pel mestre Pérez Casas.

— Manuel Borgunyó, pedagog musical. El dia 7 d’octubre de 1931 el pedagog musical va glosà el tema “La salvació de la Música i dels Músicas és l’Escola Primària” a l’Ateneu Barcelonés. El Govern de la República havia demostrat l’interès i les intencions de millorar la cultura musical popular. «El conferenciant fou molt aplaudit».

— Col·legi de Mestres de Capella i Organistes del Bisbat de Barcelona. Una altra inauguració. El dia 19 d’octubre, al Palau de la Música Catalana.

—    Quartet Vocal Orpheus. Agrupació formada per Jeroni Portavella (Tenor I), Eduard Artells (Tenor II), Enric Climent (Baríton) i Vicens Mariano (Baix). «L’equilibri sonor, la fusió de les veus, la ductilitat en la matització i el bon gust en la interpretació són qualitats que els caracteritzen»

— Associació de Música de Càmara. Concert d’inuguració del curs 1931-32 al Palau de la Música Catalana amb l’Orquestra Pau Casals, sota la direcció del mestre Georg Sebastian, jove director de temperament vibrant. Demostra un domini complet dels més insignificants detalls i una gran força de suggestió damunt la massa orquestral.

— Associació Obrera de Concerts: associació creada a iniciativa de Pau Casals que ofereix concerts a un col·lectiu que n’estava allunyat.

— Orquestra Pau Casals: comença la temporada amb una programació de 6 Concerts de Tardor, els quals venen detallats a aquest número de la revista

L’apartat Chopiniana compta amb la col·laboració de l’Assotiacion des Jeunes Musiciens Polonais a Paris. Aquesta associació havia tingut la iniciativa de commemorar, el  17 d’octubre de 1931, el 82è aniversari de la mort de Frédéric Chopin. Els seus compatriotes i admiradors es reuniren al cementiri Père-Lachaise per commemorar la seva arribada a París feia 100 anys.

Amb els concertistes publica les notes que el col·laborador Arthur Hoerée ha redactat un interessant article vers la recent mort del famós violinista Eugène Ysaÿe et Honegger

Amb els concertistes:

Arthur Hoerée

Amb els editors de… (Discos, música, llibres)

A l’apartat Amb els col·laboradors trobam els articles següents:

—    «L’orgue et l’Organiste français», de B. De Miramon Fitz-James

—    «Compositors Independents de Catalunya (CIC)», de Joan M. Thomàs

—    «La República Española y la Música», de J. Almazana

Continua l’apartat Amb els concertistes de…. que fa un resum de l’activitat concertística duta a terme a Bad-Homburg, Barcelona, Ginebra, Madrid i Mallorca.

L’apartat Amb els editors de… sintetiza les novetats musicals publicades; enregistraments destacables amb unes crítiques molt acurades i minucioses.

I arribam al Suplement blau: programació del Festival Chopin, anuncis, acudits, fotografies. En aquest número recull les activitats artístiques dels membres del Comitè Chopin. En seleccionam les següents:

—    «La important CASA PETERS de Leipzig, s’ha adherit al Comité Chopin. Els nostres amics que passin per aquella ciutat trobaran Philharmonia Chopiniana a la Müsikbibliothek Peters (Talstrasse, 10).

—    »JOAQUÍN TURINA ha esta nomenat professor del Conservatori Nacional de Madrid. Entre els treballs que actualment està realitzant el nostre eminent col·laborador figura la versió per a gran orquestra de la seva bella Suite de piano, Mallorca.

—    »ROBERT CASADESÚS ha fet una tournée brillantíssima a l’Amèrica del Sur. Un dels millors crítics de Buenos Aires el considera com a “l’intèrpret més complet i més perfecte que ha tocat a la Sala de la Wagneriana”».

Seguim reproduint un grapat d’acudits de l’època:

Au dancing

— Lui: C’est curieux, chaque fois que je danse avec vous, les danses sont si courtes.

—  Elle: C’est parce que le chef d’orchestre est mon fiancé.

 La pintura y el blanqueo

— Un pintor muy malo decía que pensaba blanquear su casa para pintarla después.

— Apruebo tu plan, le dijo un amigo, con una pequeña modificación. —¿Cuál es?

— Que la pintes primero y la blanquees luego.

 Els concerts a Montecarlo

— Tots els vespres teníem uns concerts magnífics però, filla, molt cars!

— Com és ara?

— Doncs mentre que jo era a la Sala de Concerts, el meu marit anava a la Sala de joc per a perdre de cinc a sis mil francs cada nit!

Jarajà Morey Suau
Cantaire de la Coral UIB
Coordinadora de projecció d’activitats de la Partituroteca i Centre de Documentació Musical de la UIB