L’hemeroteca ens obliga a fer un bot del número 1, ja publicat al blog, al següent número editat de què parlarem, que correspon a la publicació conjunta dels números 4 i 5. Malauradament no disposam de les versions digitalitzades dels números 2 ni del 3 tot i que estan disponibles a la Biblioteca Bartolomé March. Llegint el contingut dels números 4 i 5 podem intuir coses que han anat passat del mes d’abril a l’estiu de 1931.

La revista segueix combinant el català, el castellà i el francès. Aquesta vegada el pròleg, el frontispici, està redactat en castellà. I amb un missatge de rabiosa actualitat!

«En su breve lapso de vida, la pequeña nave de PHILHARMONIA ha cruzado ya todas las latitudes. De Nueva York a Buenos Aires; de Estocolomo a Roma; de Lisboa a Melbourne. Vela blanca ondulante gallardete azul, contraseña luminosa como un farol rojo. Plácenos consignar que en todos los puertos hemos encontrado manos amigas y fervorosas, adhesiones y alientos muy estimables. Correspondemos cordialmente a estos valiosos estímulos asegurando a todos que estamos dispuestos a continuar el viaje con entusiasmo cada vez mayor.

De momento, haremos un breve descanso que no tendrá más objeto que el de poder reanudar, en otoño, nuesto avance com mayor brio. Durante el invierno, tocaremos mensualmente y con puntualidad, en todos los puertos de nuestro itinerario. Y al llegar la Primavera, invitaremos a nuestros amigos a emprender ellos mismos el viaje ideal a Mallorca, para asistir, materialmente o en espíritu, a los Festivales de 1932.

Deseamos ahora reafirmar lo que decíamos en nuestro primer frontispicio con relación a uno de los aspectos principales y más característicos de nuestra publicación. Decíamos entonces que habíamos querido que “el suave llamear de las letras rojas de PHILHARMONIA, rodeadas de una franja azul y ondeante como la ruta de un viaje marítimo, fuese un símbolo de harmonía entre idiomas distintos cuya coincidencia no hay que interpretar como una renúncia ni como un eco de confusiones babélicas, sino más bien como una remota aspiración humana hacia aquel paráclito don de lenguas que, sin anular ningún pueblo ni mulitar ninguna fisonomía, abrió las puertas de la universalidad al más eficiente de todos los viajes.

Estamos convencidos de que nuestros lectores seguirán compartiendo con nosotros este punto de vista: variedad harmoniosa de expresión —inteligible para la inmensa mayoría— dentro de la unidad de forma y de objetivo.

Ninguna persona medianamente culta puede ignorar, por lo menos, una de las lenguas neolatinas. Y es un hecho cierto que, con muy pequeña dosis de voluntad, el conocimiento de una de estas lenguas puede extenderse a cualquiera de sus hermanas, para los efectos de una simple lectura. De esta suerte, sería para nostros una honra y una satisfacción haber contribuido insensiblemente a ensanchar, en este aspecto, otras zonas culturales, como superávit de nuestra labor y de nuestro objetivo propiamente artístico.»

En aquest número el sumari no varia en el contingut, però si en l’ordre.

L’apartat Chopiniana compta amb la col·laboració del músic català Vicent Maria de Gibert, que ens relata els primers dies de l’estada a Palma de Chopin:

«Malgrat els 18 graus de temperatura —escrivia al seu amic Fontana— malgrat la brotada dels rosers i dels tarongers, de les palmeres i de les figueres, em vaig refredar seriosament. Tres doctors, els més anomenats de l’illa, foren cridats a consulta… El primer em digué que m’havia de morir, el segon que m’estava morint, el tercer que ja era ben mort; i mentrestant vaig vivint tal com vivia».

Aquest exemplar continua amb l’article Una asociación ejemplar: Stowarzyszenie Mlodych Muzyków Ploaków w Paryzu (Associació de Músics Joves Polonesos a París), agrupació fundada a París el 1926 per un grup de compatriotes de Chopin per commemorar el centenari de l’arribada del pianista a la capital francesa. El nom de l’associació és prou explícit: d’una banda, vol reunir els músics joves arribats de Polònia i donar-los suport de tota mena; de l’altra, introduir la producció musical d’aquests músics en la societat francesa. I viceversa.

A l’apartat Amb els col·laboradors trobam els articles següents:
— L’orgue et l’Organiste français, de B. De Miramon Fitz-James
— Compositors Independents de Catalunya (CIC), de Joan M. Thomàs
— La República Española y la Música, de J. Almazana

Continua l’apartat Amb els concertistes de… que fa un resum de l’activitat concertística duta a terme a Bad-Homburg, Barcelona, Ginebra, Madrid i Mallorca.

L’apartat Amb els editors de… sintetiza les novetats musicals publicades; enregistraments destacables amb unes crítiques molt acurades i minucioses.

I arribam al Suplement blau: programació del Festival Chopin, anuncis, acudits, fotografies. En aquest número recull les activitats artístiques dels membres del Comitè Chopin. En seleccionam les següents:

— La important CASA PETERS de Leipzig, s’ha adherit al Comité Chopin. Els nostres amics que passin per aquella ciutat trobaran Philharmonia Chopiniana a la Müsikbibliothek Peters (Talstrasse, 10).
— JOAQUÍN TURINA ha esta nomenat professor del Conservatori Nacional de Madrid. Entre els treballs que actualment està realitzant el nostre eminent col·laborador figura la versió per a gran orquestra de la seva bella Suite de piano, Mallorca.
— ROBERT CASADESÚS ha fet una tournée brillantíssima a l’Amèrica del Sur. Un dels millors crítics de Buenos Aires el considera com a “l’intèrpret més complet i més perfecte que ha tocat a la Sala de la Wagneriana”.

Seguim reproduint un grapat d’acudits de l’època:

Au dancing.
— Lui: C’est curieux, chaque fois que je danse avec vous, les danses sont si courtes.
— Elle: C’est parce que le chef d’orchestre est mon fiancé.

La pintura y el blanqueo.
— Un pintor muy malo decía que pensaba blanquear su casa para pintarla después.
— Apruebo tu plan, le dijo un amigo, con una pequeña modificación. —¿Cuál es?
— Que la pintes primero y la blanquees luego.

Els concerts a Montecarlo.
— Tots els vespres teníem uns concerts magnífics però, filla, molt cars!
— Com és ara?
— Doncs mentre que jo era a la Sala de Concerts, el meu marit anava a la Sala de joc per a perdre de cinc a sis mil francs cada nit!

Jarajà Morey Suau
Cantaire de la Coral UIB
Coordinadora de projecció d’activitats de la Partituroteca i Centre de Documentació Musical de la UIB