Nadal, al marge dels tòpics religiosos i comercials que descartam d’entrada, sempre ha representat un moment d’iniciació, de l’hivern, de les vacances, dels retrobaments familiars…

La cita anual del concert nadalenc dels cors de la UIB ja és una tradició arrelada en els nostres desembres, i a cada cita s’intenta, des de fa uns anys, cercar formats novedosos que li donin aquest aire fresc tan necessari en qualsevol tasca a la qual  hom vulgui donar opcions de futur.

Enguany, per donar un fil conductor a la vetllada,  s’ha volgut emmarcar els cants de Nadal dins el món del cinema, un art molt paral·lela a la música, amb què comparteix la genialitat de manifestar-se amb un llenguatge complex i senzill alhora, amb el qual esperam aconseguir l’objectiu que ens proposam. Comptarem  amb un presentador de luxe (el conegut actor mallorquí Simó Andreu) i una excantaire molt especial de la Coral UIB com a pregonera (n’Àngels Estévez) a part dels col·laboradors musicals i institucionals habituals.

Això sí, la intenció de l’equip organitzador és defugir també del tòpic de l’entreteniment per se.

Vivim temps convulsos i complicats en els nostres entorns més immediats, tots  duim al cor situacions que ens arriben  en les distàncies més properes, i en l’entorn concèntric d’aquesta Meditarrània nostra tan mal repartida,  propera… tant, que sovint l’obviam, o no hi param l’esmet degut.

Les arts en general, en aquest moments que vivim, perden tot el sentit, si no van acompanyades d’un compromís real, social, personal, col·lectiu. Per això, si tots els cantaires feim servir un llenguatge universal, la música, facem parlar aquest llenguatge que treballem tots de cap a cap d’any, i donem-li un sentit entre tots.

Els qui n’hem espinzellat el guió, que esperam que us  agradi,  voldríem compartir dos objectius: provocar  un horabaixa entretingut i divertit, on tots tendrem un paper artístic ben important; i una reflexió col·lectiva de tota aquesta gran família nostra —i les altres famílies que ens acompanyen en l’enorme veïnatge musical de Mallorca. Una reflexió  que  ens traspassi com a cantaires i com a persones, i afavoreixi que el 2017  ens acompanyi en cada  un dels nostres moments de música, els individuals i aquells dels quals segles enrere els antics en deien «la música de les esferes». SImplement, la sempre necessària harmonia del món.

Bon Nadal, amics. Un Nadal «coral», amb «cors», fets de tots els nostres cors i amb continuïtat de futur.

Aina Sansó i Tito López, cantaires del Cor de Mestres Cantaires de la UIB

Desembre 2016