Els meus inicis en el món coral varen ser fa molt de temps. Als catorze anys ja dirigia un cor de joves de la meva parròquia d’Eivissa. En realitat, eren els meus amics. Cantar era una de les nostres aficions més importants i encara que amb un repertori un tant eclèctic… ja cantàvem a dues, tres i fins i tot a quatre veus.

Això va fer que en venir a estudiar a Palma em decidís a formar-me en aquest sentit i em vaig apuntar als cursos internacionals de cant i direcció Coral de la UIB. Allà vaig conèixer Joan Company i em va dir si no m’agradaria cantar en la Coral Universitària. I aquí va començar tot! En setembre d’aquell any (1985) em vaig presentar a les proves.

Des de llavors la meva trajectòria musical ha estat sempre molt lligada a la CUIB. Com a cantaire novella em va captivar l’exigència en l’afinació i en la interpretació de les peces. Els primers dies quan el director ens demanava cantar piano no em sortia la veu! La possibilitat de treballar repertori simfonicocoral a capella de molta dificultat i de treballar amb directors i orquestres professionals em semblava un somni. Ho comprendreu quan us digui que em vaig estrenar amb el Rèquiem de Mozart dirigit per Pierre Cao i amb obres a capella com Boira del dubte del pare Batle, obra que, per cert, em va fer dubtar molt si tants d’anys d’estudiar “solfa” m’havien servit per res!

Com a cantaire el que em queda de tots aquests anys és un cabdal d’emocions derivades de dos tipus d’experiències:

Quina sort poder ser aquí i ara! La sensació de la feina ben feta, l’orgull de resoldre més que bé fites importants. Estic pensant en les actuacions de la Coral a auditoris significatius (Oviedo, Sevilla, Santiago…) i amb importants orquestres i directors.

Estam connectats per la música. Es la sensació que m’han provocat els moltíssims concerts a capella que hem fet a escenaris més modestos, generalment esglésies tant de Mallorca o les Illes com de l’estranger on ens hem emocionat a la vegada que visiblement ho ha fet el nostre públic. Un públic que a vegades no parla el nostre idioma però amb qui ens entenem pel llenguatge universal que és la música. Per aquest motiu m’agrada especialment el que ja s’ha convertit en una constant: començar el concert envoltant l’espai que ocupen els oients. És com una abraçada sonora! I genera una atmosfera d’harmoniosa comunicació.

La meva relació amb la Coral no ha estat només com a cantaire. L’any 1994 vaig entrar a formar part de l’equip de directors de les Corals Infantils fins a l’any 2010. Setze anys dirigint un cor infantil, la majoria d’anys al davant de la Coral Onzetretze. També l’experiència que tenc en el camp de la tècnica vocal s’ha forjat en aquest laboratori que és l’escola coral de la UIB: 10 anys com a professora de tècnica vocal de l’Orfeó, altretants de la Coral Juvenil (els anys en què era només femenina), i els dos primers anys de trajectòria del Cor de Mestres Cantaires… fins a fer-me càrrec de l’escalfament vocal de la CUIB abans de cada assaig i concert.

Des de la perspectiva de directora i de preparadora vocal el que més satisfacció em dóna és comprovar com treballar les pròpies capacitats vocals sovint porta els cantaires a descobrir un camí extraordinari d’autoconeixement i d’expressió de les pròpies emocions. Amb les indicacions adequades els cantaires de totes les edats poden millorar la seva forma de cantar i això reverteix en el plaer que obtenen quan formen part d’un instrument tan magnífic i tan viu com és una coral.

Mai no havia entès el sentit de la paraula “comunió” fins que vaig cantar a “Sa Coral” (la CUIB): persones d’ edats, interessos i tarannàs molt diversos que ens convertim en un sol instrument amb absoluta complicitat i sincronia. Poder facilitar a altres viure aquesta experiència ha estat i segueix essent per a mi un plaer immens. I el marc que ho ha fet possible ha estat la gran família coral de la UIB.
Que puguem continuar per molts d’anys!

Pilar Riera
Directora del Cor de Mestres Cantaires de la UIB, i membre, solista i professora de tècnica vocal de la Coral UIB