Com molts sabeu, la Coral Universitat de les Illes Balears va començar el seu itinerari musical ara farà 37 anys. El curs 1976-77 fou l’inici de les nostres activitats musicals, i camina, caminaràs… hem anat fent camí, sembrant il·lusions, conreant projectes que han esdevingut realitats de les quals avui podem gaudir.

Una d’aquestes realitats és el nostre tradicional concert de Nadal, que enguany arriba a l’edició núm. 24. Vint-i-quatre celebracions nadalenques viscudes ininterrompudament a l’Auditòrium de Palma.

El concert de Nadal al llarg dels anys

Des d’aquell 22 de desembre de 1990 fins avui són moltes nadales, centenars de cantaires que han sumat la seva veu, milers de persones que han assistit als concerts i 24 pregoners que han fet la seva Crida de Nadal per compartir la seva paraula i la seva amistat amb tota la familia coral de la UIB.

Primer concert de Nadal de la UIB. Any 1990

Aquell primer concert de Nadal, encara només amb la Coral UIB, la Coral Infantil i la Coral Juvenil de Joventuts Musicals, va tenir lloc primer a Sóller (església del Convent) i després a Palma, i estrenà la fórmula de comptar amb un pregoner —persona que tengués algun vincle amb la Coral i que a més fou representativa de la nostra societat— que ens desitjàs les bones festes. El primer de tots fou l’escriptor i professor Gabriel Janer Manila, que ens va llegir el pregó de Nadal «L’insubornable somriure del profeta».

Quantes nadales hem interpretat!, estrenes, primeres audicions a Mallorca o reposicions de compositors com Joan Martorell, Miquel Brunet, Narcís Bonet, Jordi Doménech, Baltasar Bibiloni, Jordi Domingo, Antoni Rodríguez, Cèsar Reda, Manuel Oltra, Isabel Pieras …… Composicions a cappella o acompanyades de piano, orgue, conjunt instrumental, quintet de metalls, orquestra de cambra, orquestra simfònica, etc.

Al llarg d’aquests anys, han estat i són molts els cantaires, amb les seves veus, de totes les edats i professions, que han passat i passen per les nostres corals i que han pujat a l’escenari de l’Auditòrium per compartir la música viva del Nadal amb nombrosos directors i instrumentistes.

El concert de Nadal i els seus pregoners

Capítol a part és la relació dels nostres pregoners que, gràcies a l’amistat envers nosaltres, han donat testimoniatge de la seva vivència humana i espiritual del que suposen les dates de Nadal per al temps que avui vivim. Des de músics (Oriol Martorell, Antoni Martorell, Francesc Batle, Joan Pons, M. del Mar Bonet, Manel Cabero, Mireia Barrera, Cap pela, etc.) fins a persones representatives de la cultura, de la política, del món empresarial, de la vida social i de les arts com J. Coll Bardolet, Josep M. Llompart, Fèlix Pons, Rafel Ferragut, Vicenç Rotger, Simó Andreu, Llorenç Huguet, Miquel Massot, Josep Grimalt, Enric Benito o Tomeu Català, entre d’altres.

El concert de Nadal de la UIB a IB3. Any 2012

Volem continuar fent camí amb tota la nostra família coral i, com sempre, acompanyats del nostre públic que ens anima a seguir cantant. Per això, avui i ara, em vénen a la memòria les belles i encertades paraules amb les quals el nostre estimat poeta Josep Maria Llompart començà i acabà el seu pregó de l’any 1992:

Un poeta, Josep Maria de Segarra, puntualitzava quin ha de ser l’equipatge de l’ànima, segons que vulguem anar a Roma o vulguem anar a Betlem:

Cap a Roma, pots anar
amb plomall de capità
i amb xiulet de bergandatge,
amb crossa de pelegrí
o amb garrafa i espasí;
tot és bo pel teu viatge!
Pots triar te tu el camí!

Tant se val; tots els camins duen a Roma, i a Roma trobareu la fita de totes les ambicions, el miratge de totes les il·lusions, l’acompliment de totes les concupiscències. Roma és triomf i egoisme; a Roma, hi podeu anar per mar o per terra, per la banda de tramuntana o pels indrets de mitjorn, pel llevant o pel ponent. Tots els camins van a Roma, però no van a Betlem.

A Betlem, un únic camí t’hi farà arribar. Un caminoi estret i emboscat, costerut i amb redols de prou mala petja, però encatifat de flors i orejat de ventijols amorosos. «Les carreres per les quals l’amic encerca son amat —deia Ramon Llull— són llongue, perilloses, poblades de consideracions, de sospirs e de plors, e enluminades d’amors». La llum de l’amor vet aquí la claror única que assenyala aquest únic camí, rost i difícil, no planer i ample com aquells altres que duen a Roma, que ens conduirà fins a les portes de Betlem. Els camins de Roma són lluminosos de plers i de savieses, de pompa i de brillantor, de gaubança i de benestar; el camí de Betlem és perfumat de flors i d’amors.

[…]

El camí hi és, cal que el cerquem, cal que li retornem aquelles passes que a poc a poc va anar perdent. El camí, abandonat, cobert de brossa, és molt mal de trobar, però hi és; cal cercar-lo. Tant de bo la fi del segles fos coronada per la restauració del camí de Betlem, per la recuperació de tanta i tanta humanitat que hem anat deixant per les raconades de la història. Anem-hi, doncs, mans a l’obra. I que la cançó ens sigui propícia, que la puresa de la cançó, que les ales de la cançó, ens serveixin d’estímul i de bandera en el nostre recobrat pelegrinatge cap a la germanor entre els homes i els pobles, cap a la pau i a la bellesa, cap a la claror definitiva del Misteri.

Joan Company
Director-fundador de la Coral Universitat de les Illes Balears