Concert Any Campins-Gaudí a La Seu. Notes al programa.
Publicada el 18/02/2015

A finals del s. XIX, Antoni Noguera Balaguer (1858-1904), considerat el «pare de la música mallorquina» i el «primer nacionalista de la nostra música», va començar a lluitar per la renovació de la música religiosa a Mallorca. Des de l’any 1892, i per influències del mestratge del músic català Felip Pedrell, es va declarar partidari de la restauració del cant gregorià als nostres temples i animà joves preveres (Mn. Antoni Pont, Mn. Jeroni Salas, Mn. Melcion Massot,…) perquè interpretassin motets de Victoria, Palestrina,…, en les principals celebracions litúrgiques. El seglar i músic Antoni Noguera no només s’anticipà a les reformes de la música religiosa que dictà el Bisbe Pere J. Campins (1901), sinó també a la promulgació del «Motu proprio» del Papa Pius X (1903).

El programa d’avui, en homenatge al Bisbe Campins i a l’arquitecte Gaudí, intentarà evocar uns trets propis d’aquella atmosfera religiosa i musical a Mallorca, de finals del XIX i principis del XX; és a dir, el paper del cant gregorià i de la polifonia clàssica; la presència del compositor seglar i la seva obra religiosa, al costat del sacerdot-compositor i la seva incursió en la música profana; les relacions amb Catalunya i la seva influència en el ressorgiment d’una nova consciència cultural, religiosa i musical a les illes. D’aquesta manera encetam un petit i sintètic recorregut cronològic a través de la història i que segur ha omplert de bellesa sonora la nostra Seu al llarg dels segles.

El concert comença amb una melodia gregoriana —posteriorment arranjada per Duruflé— la qual és l’expressió de les arrels de la música religiosa de la nostra església. De la polifonia religiosa de finals del Renaixement, escoltarem un Ave Maria a doble cor d’un dels compositors més grans de l’època: Victoria. En aquest repàs no hi podia faltar el nom de Bach, el gran compositor de la música religiosa del període barroc.

Arribant ja a l’època que ens ocupa, iniciarem aquest homenatge amb la Marxa pontifical del compositor pollencí Capllonch i expressament dedicada al Bisbe Campins.

Sens dubte, Lorenzo Perosi —que fou sacerdot i mestre de capella de S. Marc de Venècia i de la Capella Sixtina de Roma— fou el model i el referent musical de l’església, després del «Motu proprio». Escoltarem l’introit d’una de les obres més interpretades i conegudes de la seva producció: Rèquiem.

Mn. Antoni Sancho fou probablement un dels músics més importants d’aquesta nova etapa de reforma musical a Mallorca propiciada pel Bisbe Campins: professor de cant gregorià del Seminari de Mallorca (des del 1908), director fundador de l’Schola Cantorum, Mestre de Capella de La Seu, president de la Comissió Diocesana de Música Sagrada, … D’ell escoltarem el Canticum fidei, obra que respon als cànons compositius de l’època.

Molts compositors mallorquins, religiosos o no, han begut del guiatge o de l’experiència catalana. Per això, hem volgut incloure dos compositors seglars que produïren dues obres religioses d’excepcional qualitat: Mompou, pianista i conegut com l’autor de la «música callada»; i Casals, violoncel·lista i ciutadà universal de la pau. De Joan M. Tomàs, sacerdot —un dels compositors més polifacètics de la nostra història, que també fou organista auxiliar de la Seu, i un dels grans autors de la música coral a l’Espanya del s. XX— escoltarem una Salve (Tempore consolationis) de la seva col·lecció Partita super Salve regina.

Finalment del sacerdot Miquel Tortell, que fou organista de la Seu, gaudirem de l’única obra profana del concert d’avui: Aubada (coneguda popularment com «S’estrella de s’auba»), sens dubte una de les obres més conegudes i populars de la nostra societat, i que ha esdevingut tradicional de les nostres corals i de terres de parla catalana.

Joan Company
Director fundador de la Coral Universitat de els Illes Balears

PROGRAMA

CORAL UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS
Direcció: Joan Company

Ubi caritas (a 6 v. m.) Maurice Duruflé (1902-1986)
(Composició inspirada sobre la melodia gregoriana)

Ave Maria (a dos cors) Tomás L. de Victoria (ca. 1548-1611)

Immortal Bach (a cinc cors) Arr.: Knut Nystedt (1915)
(Composició basada sobre un Coral de Bach)

*Marxa pontifical ( per a orgue ) Miquel Capllonch (1861-1935)
(Dedicada al Bisbe Campins)

* Organista: Bartomeu Veny

**Rèquiem (a 3 v. g. i orgue) Lorenzo Perosi (1872-1956)
Introitus

**Canticum et oratio fidei nostrae Antoni Sancho (1884-1961)
(a 5 v. m. i orgue)

** Organista: Rafel Riera

Cantar del alma (a 6 v. m.) Frederic Mompou (1893-1987)
(Text: San Juan de la Cruz)
Solista: Irene Gili

O vos omnes (a 6 v. m.) Pau Casals (1876-1973)

Salve regina (a 4 v. m.) Joan M. Thomàs (1896- 1966)

Aubada Miquel Tortell (1802-1868) – Marià Aguiló (1825-1897)
Versió a 5 v. m.: J. M. Thomàs

Deixa un comentari

* Camps obligatoris

captcha

Please enter the CAPTCHA text