Vaig arribar al món coral sense voler. I quan dic «sense voler», vull dir que estava totalment fora dels meus plans. En aquell moment, la meva professora de música era na Concepció Oliver. Durant les classes de llenguatge em proposava, de tant en tant, d’anar a cantar a la Coral Juvenil. Devia estar segura d’haver-me’n convençut. A casa, no en sabien res, ja que jo no ho havia comentat en cap moment…I és que jo no hi volia anar! Un dia, ma mare i la meva professora es trobaren per casualitat «Ja t’ha dit en César que ha de venir a cantar?» I, amb un peu davant l’altre, no em va quedar cap més remei que començar a assajar amb la Coral Juvenil. I, tanta sort que hi vaig anar!

Als dos anys de cantar a la Juvenil, vaig fer el meu primer reforç a la CUIB, i l’any següent vaig passar a formar-ne part, «de prova». Les vivències, els records, els amics, els aprenentatges (no només musicals) dels meus anys a la CUIB donen per fer un escrit a part.

Ja fa temps que no hi cant habitualment. De tant en tant, hi particip reforçant alguns programes. Només puc dir que tornar a la CUIB és com tornar a casa: al lloc on he crescut, als records, les rialles, les complicitats amb els cantaires amics…

Quan en Joan Company, director i fundador de la CUIB, em va demanar d’escriure una obra per a ells, vaig sentir una mescla d’alegria, il·lusió i emoció, però també la terrorífica sensació en pensar-hi, «i si no surt?». Són molts anys de relació amb la música. Molts anys d’escriure música com a passatemps, perquè m’agrada, o per a complementar la meva tasca com a mestre de música a una escola. Però, fins al Dulce Solum Natalis Patrie, no havia escrit mai per a cor mixt.

El punt de partida de la creació de l’obra és el text que dona nom a la partitura, Dulce Solum Natalis Patrie. Es tracta d’un cant goliard, del qual conservam tant el text com la música, gràcies a la recopilació duta a terme al segle XIII, al Carmina Burana. Atès que coneixem la música d’aquest cant, era obligat fer-ne menció a l’obra, però tampoc no en volia fer una harmonització. Per tant, i tot i que la música retorna a fragments del cant original al llarg del seu camí, ben aviat en fuig, convertint-se en un cant nou, diferenciant-se de l’original.

El repte que em vaig plantejar, musicalment parlant, era explotar al màxim les possibilitats sonores del cor. L’obra s’inicia a quatre veus masculines que presenten la primera estrofa. A la segona estrofa, les dones adopten i versionen el mateix tema dels homes, també a quatre veus. D’aquesta forma, es crea un espai diferenciat que dona protagonisme tant als homes com a les dones. La tercera estrofa s’inicia amb una nova dissociació del cor: per una part sopranos i tenors, en una tessitura aguda i exigent, rebran la resposta de les veus greus de contralts i baixos. I en aquest punt, al final de la tercera estrofa textual, és on convergeix tot el cor per primera vegada, a sis veus mixtes. Aquest darrer vers de la tercera estrofa es converteix en un pont entre la tercera i la quarta estrofa: no té res a veure amb cap d’elles però és necessari per a l’evolució de l’una cap a l’altra. La quarta estrofa s’inicia amb les dones soles de nou, en un passatge delicadíssim que flueix cap al desplegament de tot el cor cantant a vuit veus mixtes. Enfilam el final de l’obra amb un uníson pianíssim, breu però intens, que inicia la darrera estrofa i que reprèn el tema presentat les dues primeres estrofes, ara sí, a quatre veus mixtes.

Moltes de les composicions que començ no arriben a agafar la forma desitjada, o queden tancades dins un calaix. En aquesta ocasió, vaig tenir l’oportunitat, la doble oportunitat, de poder assistir als dos concerts que oferí la CUIB el passat mes de juny. Poder gaudir en directe de les sonoritats, les harmonies, les dinàmiques, que imagín dins el meu cap és sempre una sensació màgica, i gaudir-ne a través de les veus de la CUIB va ser, també, un vertader plaer.

Gràcies, de tot cor!

César Reda Gutiérrez

cesarreda.musica@gmail.com

Escoltau la peça aquí: https://youtu.be/L8JJj6nnraE