Cantar a una agrupació coral és un perill? Cantar és una activitat de risc?
Publicada el 03/11/2020

Avui en dia, per la situació excepcional que vivim, sembla que cantar i practicar el cant coral pot ser una activitat de risc i una pràctica insegura.

Per què? Evidentement, la resposta i l’explicació inicial d’aquest temor són en l’aparició d’aquest nou virus que ha trasbalsat la nostra vida i totes les accions i tots els costums de la civilització del món actual.

Fins al dia d’avui, pel que s’ha conegut en el món científic -després de mesos d’incògnites i d’incerteses mèdiques- aquest virus es propaga bàsicament per l’aire, a través d’unes gotícules (gotetes petites, anomenades de Pflügge) i dels aerosols (partícules què estan suspeses a l’aire). Aquestes partícules s’expulsen en parlar, en cantar, en cridar i en tossir. Per tant, si en la veu parlada ja desprenem gotícules i aerosols, en la veu cantada se’n multipliquen la quantitat, la distància i l’efecte. És per això que cantar, com ho havíem fet sempre, fins abans del març d’enguany, pot ser perillós i contagiós per a la població en general, si no es prenen mesures adequades per reduir la incidència dels aerosols en l’aire.

La veritat és que a l’inici d’aquesta pandèmia va haver-hi casos de contagis multitudinaris, fins i tot de morts, dins agrupacions corals d’Europa i d’Amèrica. Fou una trista notícia i per això va saltar la veu d’alarma dins el món coral d’arreu del món.

Després dels primers avisos del perill real que provocava aquesta nova pandèmia de la COVID-19, totes les corals, grans o petites, professionals oamateurs, d’adults o d’infants … aturaren la seva activitat i, de cop i volta, els cors/les corals emmudiren les seves veus.

A poc a poc, després de mesos de silenci i de recerca mèdica per a conèixer quines eren les característiques d’aquesta pandèmia i conèixer un poc més aquest “bitxo”, moltes corals han tornat a iniciar els assaigs i algunes, a fer concerts.

Però, com ho han fet i en quines condicions? Seguint els protocols elaborats per especialistes en la veu i en la medicina, i aplicant la normativa sanitària vigent.

I quins són aquests protocols que permetrien una pràctica coral el més segura possible? Evidentment partim de la base que el cantaire no té cap símptoma compatible amb la COVID-19 (febre, pèrdua de l’olfacte o del gust, diarrea, mal de cap …), o altres malalties cròniques que fan el cantaire més vulnerable a la COVID-19. Vet ací algunes pautes o guies que he escollit a partir d’estudis elaborats per metges especialistes en medicina del treball i de protocols confeccionats per federacions corals europees.

Una bona pràctica coral avui dia ha de contemplar:

1. Grups reduits de cantaires, depenent de les dimensions de les sales d’assaig o de concert, i també tenint en compte si són espais exteriors o interiors.
2. Entrada a l’assaig amb les mans rentades i sense cap símptoma de la COVID-19.
3. Distància interpersonal entre un metre i mig i tres metres.
4. Ús de mascareta homologada.
5. No compartir material amb la resta de cantaires (partitures, llapis, faristols…).
6. Cantar a espais amb molta ventilació i, en el cas d’ús d’equips de climatització, complir les recomanacions del Ministeri de Sanitat.
7. Sales o locals amb el sostre alt.
8. Sessions d’assaig d’uns 35 / 45 minuts i descansos d’uns 15 minuts.
I amb totes aquestes condicions i normes ens podem demanar: cantar a una coral encara és un perill o una activitat musical de risc?.

Jo crec que no, i l’experiència d’aquests mesos, a través de moltes corals en actiu d’arreu del món, ho demostra. No conec cap cas de coral que, seguint escrupolosament totes aquestes pautes, hagi tingut contagis o cantaires que s’hagin infectat.

Per això, endavant, i anem a cantar a les nostres corals contemplant tots aquests requisits, sense por, però sempre tenint molta prudència, seny i paciència, i extrema responsabilitat de cada component del grup.

Sí, paciència, perquè la veritat és que no és còmode cantar amb mascareta (falta d’aire, dificultat per aclarir el text, l’efecte de sordina, la col·locació de la veu, dificultats amb els harmònics …); no és còmoda la separació tan extremada entre cantaires (sobretot en els cors amateurs, que necessiten el veïnat per donar-se suport mútuament); és difícil poder fer segons quins tipus de repertoris; es crea una barrera entre el públic i els cantaires (manca de visió de l’expressió facial …).

Aquestes són unes pinzellades sobre la realitat del món coral d’avui, amb els seus trets i sobretot amb les seves dificultats o els seus inconvenients. Ara bé, a més del seny, de la prudència, de la paciència i de la responsabilitat, hem de mantenir l’esperança de tornar a cantar i que aquest malson passarà.

Cantar és un perill o un risc? No, cantar és terapèutic.

Joan Company
Director fundador de la Coral Universitat de les Illes Balears
Director del Coro de la Orquesta Sinfónica de Galícia

_________________________

¿Cantar en una agrupación coral es un peligro?
¿Cantar es una actividad de riesgo?

Actualmente, por la situación excepcional que vivimos, parece que cantar y practicar el canto coral puede ser una actividad de riesgo y una práctica insegura.

¿Por qué? Evidentemente, la respuesta y la explicación inicial de este temor están en la aparición de este nuevo virus que ha trastocado nuestra vida y todas las acciones y costumbres de la civilización del mundo actual.

Hasta ahora, por lo que se ha investigado en el mundo científico ―tras meses de incógnitas y de incertidumbres médicas―, este virus se propaga básicamente por el aire, a través de unas gotículas (gotitas pequeñas, llamadas Pflügge) y de los aerosoles (partículas que están suspendidas en el aire). Estas partículas se expulsan al hablar, al cantar, al gritar y al toser. Por tanto, si hablando ya desprendemos gotículas y aerosoles, cantando se multiplica la cantidad, la distancia y el efecto. Es por esto que cantar, como lo habíamos hecho siempre, hasta antes del mes de marzo de este año, puede ser peligroso y contagioso para la población en general, si no se toman medidas adecuadas para reducir la incidencia de los aerosoles en el aire.

La verdad es que al inicio de esta pandemia hubo casos de contagios multitudinarios, incluso de fallecimientos, en agrupaciones corales de Europa y de América. Fue una triste noticia y por eso saltó la voz de alarma en el mundo coral en general.

Tras los primeros avisos de peligro real que provocaba esta nueva pandemia de la COVID-19, todos los coros, grandes y pequeños, profesionales o amateurs, de adultos o infantiles… pararon su actividad y, de repente, los coros enmudecieron sus voces.

Poco a poco, después de meses de silencio y de investigación médica para conocer cuáles eran las características de esta pandemia y conocer un poco más este «bicho», muchos coros han retomado sus ensayos y algunos han vuelto a ofrecer conciertos.

Pero, ¿cómo lo han hecho y en qué condiciones? Siguiendo los protocolos elaborados por especialistas en la voz y en la medicina, y aplicando la normativa sanitaria vigente.

Y ¿cuáles son estos protocolos que permitirían una práctica coral de la manera más segura posible? Evidentemente partimos de la base de que el coralista no tiene ningun síntoma compatible con la COVID-19 (fiebre, pérdida del olfato o del gusto, diarrea, dolor de cabeza…), u otras enfermedades crónicas que lo hacen más vulnerable a la COVID-19. He aquí algunas pautas o guías que he seleccionado a partir de estudios elaborados por médicos especialistas en medicina del trabajo y de protocolos confeccionados por federaciones corales europeas.

Una buena práctica coral hoy en día ha de contemplar:

1. Grupos reducidos de coralistas, dependiendo de las dimensiones de las salas de ensayo o de concierto, y también teniendo en cuenta si son espacios exteriores o interiores.

  1. Acceso al ensayo con las manos limpias y sin ningún síntoma de la COVID-19.
  2. Distancia interpersonal entre un metro y medio y tres metros.
  3. Uso de mascarilla homologada.
  4. No compartir material con el resto de coralistas (partituras, lápices, atriles…).
  5. Cantar en espacios con mucha ventilación y, en el caso de uso de equipos de climatización, cumplir las recomendaciones del Ministerio de Sanidad.
  6. Salas o locales con el techo alto.
  7. Sesiones de ensayo de unos 35/45 minutos y descansos de unos 15 minutos.

Y con todas estas condiciones y normas nos podemos preguntar: ¿cantar en un coro todavía es un peligro o una actividad musical de riesgo?

Yo creo que no, y la experiencia de estos meses, a través de muchos coros en activo en todo el mundo, lo demuestra. No conozco ningún caso de coro que, siguiendo escrupulosamente todas estas pautas, haya tenido contagios o coralistas que se hayan infectado.

Por eso, ánimo, y cantemos en nuestros coros contemplando todos estos requisitos, sin miedo, pero siempre teniendo mucha prudencia, sensatez, paciencia y extrema responsabilidad de cada componente del grupo.

Sí, paciencia, porque la verdad es que no es cómodo cantar con mascarilla (falta de aire, dificultad para articular el texto, el efecto de sordina, la colocación de la voz, dificultades con los armónicos…); no es cómoda la separación tan extrema entre coralistas (sobre todo en los coros amateurs, que necesitan al compañero de cuerda para apoyarse mutuamente); es difícil poder trabajar según qué tipo de repertorios; se crea una barrera entre el público y los coralistas (falta de visión de la expresión facial…).

Estas son unas pinceladas sobre la realidad del mundo coral de hoy, con sus rasgos y sobre todo sus dificultades o sus inconvenientes. No obstante, además de la sensatez, de la prudencia, de la paciencia y de la responsabilidad, tenemos que mantener la esperanza de volver a cantar y de que esta pesadilla pasará.

¿Cantar es un peligro o un riesgo? No, cantar es terapéutico.

Joan Company
Director fundador de la Coral Universitat de les Illes Balears
Director del Coro de la Orquesta Sinfónica de Galicia

Deixa un comentari

* Camps obligatoris

captcha

Please enter the CAPTCHA text

  1. Pedro Valencia Moro ha dit:

    Lamentablemente yo también pienso que es una actividad de ricos y de un mayor riesgo para los pobres.