El baríton Joan Pons, reconegut mundialment com un dels principals barítons dramàtics del nostre temps i que cantarà al concert de Nadal del proper 13 de desembre amb la Coral de la Universitat de les Illes Balears. Al llarg de la seva carrera ha cantat regularment en els més prestigiosos escenaris d’òpera del món i el passat mes de maig la Coral de la UIB va participar en l’homenatge que se li va retre al Teatre Principal de Palma. Joan Pons afirma que mentre ets a la coral, oblides els teus problemes, i gaudeixes d’una passió que comparteixes amb altres persones que respiren igual que tu.

El diumenge dia 13 de desembre té lloc l’extraordinari concert de Nadal de la UIB Tots per Nadal a l’Auditòrium de Palma a les 18 hores. Les Corals de la UIB actuaran amb Joan Pons, Chenoa, Cap Pela, Jaume Anglada, Marta Elka, Toni Pastor, Tomeu Penya, Maia Planas, Isidor Marí i Joan Bibiloni. Les entrades es venen a les taquilles de l’Auditòrium i a la seva pàgina web. El concert s’emetrà per IB3 durant les festes de Nadal, i s’enregistrarà en directe un disc compacte que posteriorment es vendrà a benefici de Càritas. Tots per Nadal és una bona oportunitat per començar amb música el Nadal.

1. Aquest mes de maig la Coral de la UIB, sota la direcció d’en Joan Company, va participar en l’homenatge que li van fer, titulat Joan Pons i amics, la veu del vent. Què suposa per a vostè la relació amb la Coral?

Per a mi és sempre un motiu d’alegria poder estar amb gent a qui li agrada el cant, i més si hi ha amistat, com és el cas de Joan Company, amb qui m’uneix una gran amistat des de fa molts anys. Cantar amb gent que s’il·lusiona amb el cant i amb la música és el que em dóna més satisfacció de tot.

2. Vostè a més ja va fer la crida al concert de Nadal a l’any 1999, què suposà per a vostè aquest concert?

Sempre que veig tanta gent que s’uneix per cantar m’emociona. Participar aquell any del concert de Nadal em va proporcionar felicitat perquè veia com a l’escenari s’ajuntaven diverses generacions d’una mateixa família (des del petits fins als padrins) per cantar plegats. Realment crec que es compleix el refrany “Qui canta el seu mal espanta”, per unes hores, mentre ets a la coral, oblides els teus problemes, i gaudeixes d’una passió que comparteixes amb altres persones que respiren igual que tu i amb qui t’uneix, a més a més, una amistat.

3. En una carrera tan dilatada hi haurà mil nits memorables i no és per menys, després d’haver estat un dels pocs cantants que ha participat durant 25 temporades al Met de Nova York.

Ho dic sempre amb un cert orgull, però no per presumir, sino de satisfacció, no per donar-me importància, sinó perquè em sent molt content de com m’han anat les coses, d’haver pogut cantar en els millors teatres del món, de poder haver compartit escenari amb grans figures de reconegut prestigi internacional en el món de l’òpera (cantants, directors, directors d’escena…) i d’haver pogut tenir l’oportunitat de conrear amistats ben maques i sinceres d’arreu del món. M’omple d’una gran satisfacció que se m’hagi reconegut la meva feina, sempre he intentat fer-la amb exigència i amb la major responsabilitat possible, per poder oferir el millor al públic, que s’ho mereix. La meva feina no suposa un sacrifici, sinó una satisfacció. Com sabeu, ara ja estic retirat, a Ciutadella, estudiant noves àries, per cantar a gales benèfiques, i estic impartint classes de cant, en aquests moment a joves cantants, com els que participaran en una gala benèfica en uns dies al Teatre Principal de Maó, per exemple a una soprano xinesa o un baríton mexicà, que han vengut fins a Menorca per rebre les meves indicacions. Per tant, no faig més que transmetre els meus coneixements. No em queda més que dir “gràcies, gràcies i mil gràcies” a tots els que m’han ajudat durant la meva carrera, i gràcies a la música, de la qual tenc la sort de poder gaudir. Si no tengués el cant i la música, hi hauria un buit a la meva vida. No puc fer res més que donar gràcies, gràcies i gràcies a tots els que m’han ajudat.