Venim del Nord, venim del Sud/ de terra endins, de mar enllà

Aquest títol no és del tot cert: tots veníem de mar enllà, de Mallorca, és clar. Però la qüestió cronològica va ser d’allò més variada. Uns havien partit dijous, altres divendres, altres dissabte de matinada; però el viatge més accidentat el tenguérem els que partien dissabte a mitjan matí: un ocell al motor de l’avió va provocar un retard important i al tren d’anada a Cardedeu també varen tenir un incident amb un polissó (amb tot dos sentits) que no volia pagar el seu passatge ni sortir del tren. Pobres! Van arribar a Cardedeu a les tres i a les cinc teníem la prova de so a l’església de Santa Maria de Cardedeu. També hi va haver un grapat de cantaires que no poguerem venir per diverses malalties.

Uns s’hotetgaven a cals cantaires cardedeuencs que havien estat a ca seva quan vengueren a Palma, altres, a l’hotel Xurin. Molts varem gaudir dels arrossos d’aquest hotel, i, sense fer la digestió varem partir a la prova de so. Sort que l’Hotel estava a tir de pedra de l’estació i de l’església.

L’intercanvi

 El curs passat L’Agrupació Coral Cardedeuenca celebrava els seus cent primers anys com a Coral i va decidir fer un intercanvi amb una coral similar a la seva, com és el Cor de Mestres Cantaires. Tot va comença de les converses de la nostra companya Núria Borrell amb na Glòria     , que s’havien conegut fent un curset a Barcelona. La Coral va venir a Palma a finals de juny i férem un concert conjunt dia 28 de juny, a Sant Felip Neri. Després soparem tots junts al pati del Rectorat. I l’endemà, alguns de nosaltres, els va acompanyar a fer una pasejada pel Barri Antic de Palma, mentre que els altres els esperavem a un restaurant per fer un dinar de germanor.

Un grupet d’expedicionaris

Lògicament, els havíem de tornar la visita i després de l’accidentat viatge abans esmentat, varem arribar a Cardedeu, un poble petit però ple d’història, ja que havia estat el lloc d’estiueig de grans famílies barcelonines, que es varen fer un abaixador de tren (està a només 37 Kms de Barcelona). L’església parroquial de Santa Maria on cantàrem està documentada des de l’any 1012. I al poble s’exposa la segona farmàcia més antiga d’Europa.

Els més matiners gaudint del poble

El dia era frecs, però solejat, la qual cosa ens va permetre passejar pels carrers plens de cases modernistes i noucentistes, amb una riera rodejada de parcs i gent amable pels carrer.

Farmàcia Balbey

A més del concert tan càlid que vàrem viure, també varem compartir un sopar variat i abundós, que els cantaires ens havien preparat. I l’endemà ens van oferir activitats perquè coneguessim el seu poble: ens dividirem en dos grups per no saturar els espais. Mentre un grup visitava el Museu Arxiu Tomàs Balbey, fruit de la tasca investigadora i col·leccionista d’aquest curiós farmacèutic, que va reunir mobles i estris de farmàcia i moltes altres colleccions i documents. Descobrirem també que els escenògrafs Castell (grups com Dagoll Dagom o la Cubana són clients seus) són fills de Cardedeu i tenen destinada una part del Museu a la seva obra.

Església de Santa Maria, orígen romànic i façana barroca. Foto Carol Tur

L’altre grup feia un recorregut per les cases modernistes de Cardedeu, fins i tot un dels cantaires, en Santi, ens va obrir les portes de ca seva, plena de mòbles Art Déco.

Tots confluirem al jardí botànic del Museu, on brindarem junts, tot tastant una aromàtica ratafia. El que tots hem sentit és el ben acollits que ens hem sentit, la bonhomia que se respirava entre els cantaires: sempre atents, sempre amatents, des de la discreció, sense afalags inútils.

Tastant la Ratafia al Jardí Botànic

Finalment, aquells que pogueren quedaren a dinar a Cardedeu, amb els nostres amfitrions, altres partírem a retrobar familiars i amics. És el que té anar a Barcelona, tots tenim fills, germans, amics a qui visitar.

El concert

 Malgrat els darrers assajos no havien anat tan bé com volíem, el concert va ser un moment de concentració, d’emoció i, per la reacció del públic, de comunicació profunda.

Varen obrir el concert els nostres amfitrions amb tres peces: Veni, Veni Emmanuel de Kodaly, Olentzero de Javier Busto, una encertada recol·lecció de temes bascs; i vàren finalitzar amb la sardana El campanar de Lleida de Manuel Oltra i Magí Morera. Tot ben interpretat, com és segell de la coral.

Veni, veni Emmanuel. Foto Carol Tur

El nostre programa va ser presentat per uns textos escrits per n’Aina Sansó i llegits per tres companyes, que explicaven els temes que cantavem i el perquè de la seva tria: en primer lloc, un recorregut a travers de la música religiosa de diferents segles.

Un moment molt emotiu va ser cantar l’Ave Maria de Caccini acompanyant la flauta de la nostra companya Maite Abargues que ens inspirà molt amb la seva obertura. Exactament el mateix que va passar quan Maria Antònia Gomis ens donà el tempo amb les seves sentides introduccions a les peces de gospel, com Every time, Order my steps, o Breath of Heaven.

Però foren les peces populars de les Illes les que ens ferem culminar la vesprada: un convidat de luxe, vengut de Barcelona, n’Isidor Marí, va cantar amb nosaltres Sant Josep va a buscar foc, mentre ens acompanyaven a la guitarra el propi Isidor, en Joan, fill de la nostra companya Pilar Morey, que va tocar l’ukelele; i en Miquel Salom que tant va tocar castanyetes mallorquines, com castanyoles eivissenques.

L’església parroquial de Santa Maria estava de gom a gom, el públic entregat aguantava la respiració als temes més emotius i reia, cómplice, a les peces més divertides. Però hi va haver un fet que ens va sobtar més encara: un joves que passaven pel càrrer, en sentir les nostres cançons, varen entrar a l’església i varen quedar fins el final del concert, tots interessats.

Finalment, varem cantar conjuntament el Copeo matancer i l’ Hallelujah del recentment desaparegut, Leonard Cohen, corejat també pel públic.

La tornada

 També hi va haver anècdotes a la tornada: un grupet, inclosa la nostra directora, que havia de tornar a Palma cap a les 21.30 es va trobar que, de sobte, els havien anul·lat el vol. Varen decidir tornar a Mallorca en vaixell, per la qual cosa hagueren de partir directament cap a la feina. A més, una companya es va trencar una ma en caure a terra…

Però sigui com sigui, malgrat els petits accidents, el que tots hem viscut és que aquesta experiència ens fa més rica la vida i hem dut al cor el record d’un poble i dels seus habitants, l’amabilitat dels cantaires de Cardedeu, la comunicació profunda d’un concert i la riquesa de conèixer-nos uns als altres una mica més.

Cantaires d’ambdós corals després de ser rebuts pel batle de Cardedeu.

Milagros Dueñas
Cantaire del Cor de Mestres Cantaires de la UIB