A continuació hem fet una transcripció literal de la introducció al número 1, suposadament escrita per Joan Maria Thomàs:

Philarmonia: revista internacional de música i de bells viatges…
La música —com la vida— no és més que un lliure moviment de gravitació vers l’Infinit. Un pur viatge d’homes i d’idees que fan, per rutes distintes o antagòniques, el seu camí vers llurs destins.
Aquest fet tan simple, explica en el fons, la vida dels artistes i la perennitat de les seves obres. La supervivència sols s’aconsegueix amb la intensitat del viure, que és moviment. Moviment d’homes i d’èpoques, de mòduls i de conceptes d’art, que fan el viatge vers l’Ideal.
Dos esculls cal superar en aquest viatge: la peresa de viatjar, que és mare de l’esterilitat, i la precipitació que engendra el desordre. L’ofici més noble de la música, el seu bell ofici clàssic, és el d’obrir als vianants atrafegats i als indecisos, el pòrtic de la serenitat que, essent «la divisa de la potència màxima» és també el segell d’eficàcia per a qualsevol moviment.
Així, doncs, la música, considerada com el més bell dels viatges de la intel·ligència i del sentiment, embelleix la ruta als qui amb ella volen fer el gran viatge de la vida. I tot fent-lo més bell, predisposa, com cap altre mòbil, a fer-lo més bo. Per això, des de Mallorca, fita gloriosa de tants d’artistes, des de Chopin ençà, ens plau avui invitar els lectors a fer amb nosaltres els bells viatges de la Música i a fruir de la música dels Bells Viatges sota la divisa, dolçament eufònica, de PHILARMONIA.
I perquè aquesta paraula és un signe d’universalitat, hem volgut que el suau flamejar de les seves lletres, voltades d’una franja blava i ondulant com la ruta d’un viatge marítim, fos un símbol d’harmonia entre idiomes diferents, la conjunció dels quals no cal interpretar com una renunciació ni com un ressò de confusions babèliques, sinó més aviat com una remota aspiració humana vers aquell do paràclit de llengües que sense anul·lar cap poble ni mutilar cap fesomia, va obrir les portes de la universalitat al més eficient de tots els viatges.
Talment els gloriosos vitralls antics pertanyents a èpoques distintes, han aconseguit unificar la diversitat de llurs estils amb el sol fet d’obrir tots els dies, incansablement, la seva policromia vibrant i sonora, al gran viatge quotidià de la llum que va i ve com un símbol de l’Art i de la Vida.

Sota la direcció musical i artística de Joan Maria Thomàs, la col·lecció Philarmonia Mallorca consta de 9 números amb un total de 330 pàgines. Estava estructurada en 5 blocs i el seu objectiu era representar institucionalment el Festival Chopin i la Capella Clàssica de Mallorca.

Va comptar amb les col·laboracions de persones rellevants en la seva època:

Eduardo L. Chavarri, professor d’Història de la Música al Conservatori de València. Compositor, musicòleg i director d’orquestra. Crític i escriptor. Alumne de Pedrell a Barcelona.

Frederic Lliurat, musicòleg, crític i pianista. Redactor en cap de la Revista Musical Catalana. Alumne de Granados.

Paul de Maleingreau, compositor, organista i musicòleg. Alumne de Tinell. Professor d’orgue al Conservatori de Bruseles.

Antoni Ribera, director d’orquestra, musicòleg, professor i conferenciant. Alumne de Nicolau a Barcelona i d’Hugo Riemann a Leipzig. Per la seva amistat amb Wagner funda a Barcelona la Societat Wagneriana.

En el número 1 trobam el sumari següent:

Suplement blau

Programació del Festival Chopin, anuncis, acudits, fotografies…
És molt interessant veure l’estètica de l’època en els anuncis dels patrocinadors.

I sobretot el contrast que trobam entre els articles i crítiques musicals amb un caire científic, amb els acudits que trobam al suplement blau. En reproduïm un grapat:

• Junto al portal de la catedral de Sevilla, un organista inglés, que hablaba correctamente el español, estaba observando con la boca abierta la graciosa facilidad con que contaba embustes y mentiras un infantillo de coro de los más castizos.
—Ven acá, muchacho, le dijo; te doy una peseta si me dices una gran mentira ahora mismo.
—¡Si me ha ofrecido usted dos!
—Tómalas, repuso el inglés, asombrado.

• Aludiendo a un violinista que en ninguno de sus conciertos dejaba de tocar la misma pieza, escribía un crítico: —Cada día se descubren cosas nuevas. Antes sólo se conocían relojes de repetición; ahora se han inventado violines y violinistas.

• El consell d’un músic.
Al temps que el gran músic Salines ensenyava a la Universitat de Salamanca, conten que un dels seus deixebles volia passar a l’altra banda del riu, i no tenia un sou per a pagar a l’home de la barca.
—Bon home, va fer-li, si voleu passar-me en la vostra barca, jo us promet de pagar-vos amb quelcom que val molt més que els diners.
—I què és el que em podeu dar, senyor estudiant?
—Jo que, a més d’estudiant, sóc músic, puc donar-vos un consell que val un imperi.
—No en podrem pas dinar, de consells!
—És veritat, però les meves paraules poden fer-vos diners avui mateix.
—Molts?
—I tant!
—Doncs, entreu a la barca i serà el que Déu voldrà.
Passa la barca, i l’estudiant, canta que canta, salta a terra tot dient a l’home:
—El consell que ara he de dar-vos és que, si voleu fer diners amb la vostra barca, mai més no torneu a passar ningú de franc com m’heu passat a mi.

• Un instrumento de cuerda.
—El empresario de un teatro provinciano anunció en el periódico que para formar una buena orquesta admitiría a cuantos supiesen tocar bien.
Un sacristán, entusiasmado con el anuncio, no menos que con su ingenio, se presentó al director.
—¿Sabe Vd. tocar?
—Perfectamente.
—¿Qué instrumento toca Vd.? ¿De viento o de cuerda?
—De cuerda.
—¿El violín? ¿El violoncello?
—No señor. La campana.
—¡Tonto de mí!, exclamó el empresario, estoy oyéndole las badajas y pregunto lo que es.

• Les cordes qui attachent le respect des uns envers les autres, en général, sont cordes de nécessité; car il faut qu’il y ait différents degrés, tous les hommes voulant dominer, et tous ne le pouvant pas, mais quelques­uns le pouvant.

• Quant on lit trop vite ou doucement, on n’entend rien. (Pascal)

Jarajà Morey Suau
Cantaire de la Coral UIB
Coordinadora de projecció d’activitats de la Partituroteca i Centre de Documentació Musical de la UIB