VIATGE DEL COR DE MESTRES CANTAIRES A GALÍCIA ( 28 d’abril- 1 de maig )
L’arribada
O pasar por Camariñas, cantando. Mai més ben dit, això és el que férem el Cor de Mestres Cantaires el pont del Primer de maig: cantar a Camariñas, on poguérem fer dos concerts ben profitosos.
Dia 28 de matinada, partírem tots junts cap a Santiago. La previsió del temps no era bona: 100% de probabilitat de pluja. Però la rialla a les cares i amb molta il·lusió al cor.
Tot va anar perfectament i, en arribar a Santiago, ens esperava un bus d’allò més còmode.
Arribàrem a Camariñas i disposàrem de temps lliure per gaudir del poble mariner.
L’horabaixa, abans de l’assaig a l’església de San Xurxo, férem una petita excursió al Cabo Vilán, un lloc màgic com ho són sempre els Fars. El fet que estigués ennigulat reforçava una lluminositat ben «gallega», i la mar es veia d’un to verd ben allunyat de la nostra mar Mediterrània.
L’assaig no va començar amb bon peu, ens faltava concentració i també hi contribuïa el nostre primer dinar gallec (uns marisc, altres pote gallego…), regat adequadament d’Albariño… La nostra directora, Pilar Riera, ens va fer un escolt i ens posàrem les piles, però l’ambient va ser ben distès, com ho mostren tantes fotografies.
Després de l’assaig teníem concertat un sopar al restaurant La Marina amb el regidor de Cultura, a més d’amic de na Pilar i en Toni Torres, una persona entranyable que molts anys endarrere va coordinar el voluntariat mallorquí quan la desgràcia del Prestige, una amistat que s’ha fet extensiva a altres amics mutus i que va conformant una xarxa d’apreci entre aquest poblet mariner i les nostres Illes. Hi hagué repartiment d’ensaïmades i altres obsequis.
Els concerts
L’endemà partírem cap a Camelle, una altre poble mariner, on destaca la producció del creador plàstic, Manfred Gnädinger, el protagonista de la cançó de Joan Isaac Manfred (Novembre obria els seus braços/ i tu nu, com cada matí,/ cercaves per entre les roques/el rastre del teu paradís). Un artista que va triar viure devora la mar, nu tot l’any i amb una producció molt interessant, que poguérem visitar, tant a la natura que ens envoltava, com al Museu Man, on tengué lloc el primer concert, que culminava la inauguració de dues exposicions illenques: la presentació d’un dels millors pintors pitiüsos, Ferrer Guasch, que va ser auspiciada per dues filles seves i «Art per la vida 2», una mostra de pecetes de fins a setanta pintors illencs a benefici del Projecte Home.
Quatre peces a capella, dues en gallec i dues en català, feren gaudir el públic i les autoritats allí reunides. Aquí vàrem estrenar un dels nostres «èxits» O pasar por Camariñas, la coneguda cançó tradicional, harmonitzada a quatre veus pel nostre tenor, Joan Torrens, amb tot encert, millorant l’encant de la cançoneta popular.
Al vespre, a l’església de San Xurxo, compartírem concert amb el Cor Municipal de Camariñas. L’església plena de veïns del poble, va fer-nos sentir d’allò més bé. I quan tornàrem a cantar la «seva» cançó, la cantaren amb nosaltres i s’emocionaren fins arribar a les llàgrimes. De fet, els vídeos del concert que varen penjar a la pàgina web del Concello de Camariñas han rebut més de 4500 visites, amb comentaris molt positius.
Santiago de Compostel·la
Ben de matí, partírem cap a una de les capitals de peregrinació cristiana, Santiago de Compostel·la, emocionats d’entrada de poder cantar a la catedral, a la Misa del Peregrino. Molt temps abans de la missa, vàrem fer una prova de veu i guardàrem lloc per poder seure.
La missa començà amb representació de molts preveres de diferents nacionalitats que havien culminat la peregrinació, junt amb altres grups. Cantàrem amb un nus al coll, i a molts se’ns varen escapar unes llàgrimes quan, al final de la missa, posaren en marxa el Botafumeiro.
En sortir de la missa, ens volíem fer una foto de grup a l’escala romànica de la catedral. I allí, de forma totalment espontània, cantàrem cançons tan nostrades com Ton pare no té nas. Però estant a una de les capitals gallegues, no podíem deixar de cantar O voso gallo comadre i O passar por Camariñas, en agraïment al poble que tan bé ens havia acollit.
Finalment, teníem l’horabaixa lliure per conèixer o reconèixer el barri antic de la ciutat i fer alguna compra de record. L’endemà l’avió partia cap a Mallorca a les 7 del matí. Uns optaren per matinar-nos, d’altres, allargaren la nit fins l’hora del vol. Això sí, malgrat la son, ens portàvem cap a casa la tendresa del poble gallec.
Webs d’interés:
https://www.galiciamaxica.eu/galicia/museo-man-aleman-camelle/
https://www.youtube.com/watch?v=F4c-_e2L5gc
https://www.youtube.com/watch?v=JfZigSgpeK8
Mila Dueñas, cantaire del Cor de Mestres Cantaires.
Deixa un comentari