L’estat de la música a Mallorca (capítol 4)
Publicada el 16/07/2013

Quart capítol de la intervenció de Miquel Brunet dins del cicle de taules rodones “L’estat de la cultura a Mallorca“. Si vols recordar el primer, el segon i el tercer capítol, fes clic aquíaquí i aquí.

El model català

Catalunya, amb una ampla trajectòria en cultura social i, econòmicament sostenible, és un del exemples més pròxims per a intentar reconvertir l’actual situació de la música a Mallorca, sense pretendre copiar fil per randa l’esquema del Principat.

A continuació, reproduïm una breu enumeració de les possibilitats ofertes per la Generalitat en l’apartat de Música, que contrasten amb la nul·la política del Govern Balear.

– Subvencions a l’organització d’activitats de difusió i promoció del sector de la música de caràcter professional

– Ajuts per a projectes de l’àmbit discogràfic i/o de producció musical, en les modalitats d’aportacions reintegrables i subvenció

– Subvencions a la programació realitzada de música en viu de caràcter professional

– Subvencions a festivals, cicles o temporades de música que tinguin un interès estratègic per al sector musical

– Subvencions per a l’edició discogràfica i videogràfica de produccions musicals d’interès cultural

– Ajuts per a projectes a la distribució i explotació d’espectacles a Catalunya, en les modalitats d’aportacions reintegrables i subvencions

– Subvencions per a les activitats de les formacions musicals estables de Catalunya

– Subvencions a la producció editorial i a l’edició de partitures d’especial interès cultural en llengua catalana o occitana

– Subvencions a la producció editorial en català i en occità i per a l’edició de partitures de compositors/es catalans/es

Altres ajuts i subvencions multisectorials:

– Ajuts a projectes culturals en les modalitats d’aportacions reintegrables i subvencions

– Subvencions a empreses i entitats culturals per a l’assistència i participació en fires, festivals i mercats internacionals

El cas islandès

Crida l’atenció que Islàndia, amb una població que no arriba a la meitat de la de les Illes Balears, ha estat capaç de reorientar el seu potencial econòmic i social i aconseguir uns resultats espectaculars, potenciant el sector musical, des de diferents vessants.

L’activitat econòmica de la música a Islàndia es xifra avui en uns 1000 millions d’euros, passant per davant el sector agrícola, i està únicament per sota de la primera indústria de l’Illa: l’exportació de bacallà i altres productes de la mar.

El volum de negoci de la música s’iguala a la indústria de l’alumni, que és també un dels motors econòmics de referència al país del nord.

La solució aplicada i que recull els èxits esmentats ha consistit a substituir l’esforç dedicat fins a aquests moments en l’energia hidràulica, l’expansió dels bancs i l’alumini, en polítiques d’aportacions a projectes culturals independents.

Això es va materialitzar el 2006 quan es va crear l’Oficina d’Exportació Musical del país.

I per què Mallorca no pot fer el mateix? El teixit de músics professionals, estudiants de grau superior en música a les Illes, i els milions de turistes que ens visiten podrien fer que, si el Govern obrís els ulls, es pogués superar amb escreix el cas islandès.

Però els falta la voluntat. Aquella que posi en valor el patrimoni intel·lectual, per davant del patrimoni immobiliari, que després de fer rics a uns pocs, ens durà probresa en un futur, si no es prenen mesures.

Educar en el respecte a la música i als creadors

Quin paper poden exercir els mestres i les escoles?

L’educació musical va més enllà de la pràctica del solfeig i l’estudi d’un instrument.
Preparar el col·lectiu d’oients és tan important com preparar els futurs intèrprets.
Com es pot fer?

– Informar els estudiants sobre els perills de les xarxes P2P il·legals i la necessitat associada de respectar la creativitat

– Discutir amb els estudiants com accedir a la seva música en línia

– Ensenyar a escoltar la música i a valorar l’esforç creatiu

– Fer respectar els drets d’autor i informar de les normes sobre el plagi

– Pensar en l’esforç laboral i econòmic que es dedica a la producció d’un disc o un concert i els llocs de treball que genera

– Educar en el sentit que robar altres béns estar penat. De la mateixa manera que ho està la còpia il·legal de música i de llibres i l’obligació del compliment de la llei

Alguns recursos que a altres països es fan servir amb aquest objectiu:

Music for Free? és una unitat d’anglès per als 16-18 anys d’edat, que explora l’ètica de l’intercanvi il·legal d’arxius i anima els estudiants a respectar la música. Disponible a www.smartcopying.edu.au/scw/go/pid/822

In Tune és un recurs educatiu obert i lliure per a les escoles. Curtmetratge que tracta alguns dels problemes que afronten els músics australians d’avui, incloent l’impacte positiu i negatiu que Internet ha tingut en els músics. Amb entrevistes a artistes australians importants com Silverchair, Powderfinger, les Veròniques i Operator Please. Aquest és un recurs molt popular a l’aula. Està disponible a www.in-tune.com.au

Young People, Music and the Internet Una guia informativa per als professors, els pares i els joves per explicar els procediments de la descàrrega de música, disponible a www.mipi.com.au/Young-People-Music-and-the- internet.html

All Right to Copy? Recurs dissenyat per ensenyar als estudiants sobre els drets d’autor i com els afecta tant com a usuaris i creadors, disponible a www.smartcopying.edu.au /

Miquel Brunet
Músic i productor musical

Imatge de portada de mesmusica.com

Deixa un comentari

* Camps obligatoris

captcha

Please enter the CAPTCHA text