L’estat de la música a Mallorca (capítol 1)
Publicada el 25/06/2013

El passat 21 de maig a l’espai de cultura Can Alcover, a Palma, dins el cicle de taules rodones “L’estat de la cultura a Mallorca” va tenir lloc una sessió dedicada a la música en la qual va participar Miquel Brunet, músic i productor musical, i col·laborador i amic de la Coral Universitat de les Illes Balears. Us animam que llegiu la seva interessant intervenció, que us presentam dividida en quatre capítols a partir d’avui durant quatre setmanes. Comencem:

L’excepció cultural

No podem parlar de l’estat de la música a Mallorca, sense tenir una visió global.
Per això el punt de partida de la meva reflexió es fonamenta en el concepte “Excepció cultural” promogut per Pierre Lescure per a interpretar el fet cultural a partir dels anys vuitanta a l’escena internacional.

De manera simplificada Lescure afirma que la cultura “mai serà, quan parlem de la creació i difusió de les obres, integralment sotmesa a les lleis del dret comú i de l’economia de mercat”.

Sense negar la dimensió econòmica de la cultura, l’excepció cultural pretén garantir el reconeixement i protecció de la seva dimensió ètica, política i social, la qual cosa la converteix en un dels fonaments de la dignitat humana.

A Mallorca, cada un dels operadors que interactuen en el teixit musical s’hauria d’analitzar des del prisma de l’excepció cultural.

Però quins són aquests operadors?

Els operadors

Per veure el quadre ampliat, clic aquí.

El conservatori

Casos com el de l’Aula de Saxòfon sorgit al Conservatori Superior de les Illes Balears, que té una clara notorietat en l’àmbit internacional, podria indicar el camí que marca l’excel·lència i la qualitat en l’educació musical. Malgrat tot, alguns qüestionen el model de Conservatori d’elit, i aposten per un model més d’anar per casa, i per cobrir les mínimes necessitats. A tot això cal sumar-hi una xarxa d’escoles municipals que fa camins paral·lels però no sempre coincidents amb el centre de la capital.

En qualsevol cas, és evident una manca d’equipament en noves tecnologies, pel que fa a assignatures com Electroacústica i Composició amb mitjans audiovisuals i una falta de directrius de futur.

La Conselleria d’Educació ja ha anunciat que efectuarà una reducció notable en el nombre de places a oferir, i no fa cas del pla de viabilitat que els mateixos professors han elaborat per garantir la qualitat i un nombre de places raonables.

Per altra banda, el subministrament d’alumnes per cobrir places puntuals requerides per l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears és freqüent amb alumnes “aplicats” del Conservatori Superior. Això sí, els alumnes seleccionats en aquesta missió no reben a canvi cap tipus de compensació, ni tant sols en crèdits de lliure elecció o ECTS. D’aquesta forma, els músics en atur tampoc no poden optar a un lloc de feina, que es cobreix amb mà d’obra gratuïta. No queda per tant garantit el dret a la dignitat humana d’uns alumnes que, amb gran esforç, lluiten per a construir un futur professional digne.

No és, al meu parer, una exemplar contribució a dignificar la professió d’un col·lectiu que de per sí ja està massa exposat a la cultura del gratis total.

Miquel Brunet
Músic i productor musical

Deixa un comentari

* Camps obligatoris

captcha

Please enter the CAPTCHA text

  1. pep matas ha dit:

    El problema és de manca de sensibilitat per part dels nostres polítics i gestors.
    Gràcies, Miquel per aquest treball. Els que estimam la cultura i sobre tot la música l’hem de defensar i recolzar.