La música ha estat sempre present en la meva vida, si més no, en els esdeveniments més importants.

De fet, fou gràcies a un curs de música a la Porciúncula —organitzat per la Coral Universitària— que vaig conèixer l’home amb qui compartesc la vida des de fa més de 30 anys!

Aleshores va cobrar sentit el ‘patiment’ iniciat als 5 anys, amb les classes de solfeig i piano de la meva estimada tia Maria. Aquella base, forjada a còpia de crits i copets als dits maldestres que s’entestaven a no endevinar les tecles, em va servir després per entrar a la Coral Universitària i viure una de les etapes més meravelloses de la meva existència. (Gràcies de tot cor, Mestre Company!).

La música, sobretot la coral,  és també la companya més fidel de la meva filla gran. Una relació que començà abans de néixer, car son pare va compondre La princesa negra tot pensant en ella; es féu forta amb les corals Vuitdeu i Onzetretze; s’intensificà amb la Juvenil i ara floreix fora de les Illes, amb la Coral Albada.

Aquesta afecció, en conseqüència, l’hem inculcada també a la filla petita, que començà amb la Cincset i canta actualment amb l’Onztretze.

A hores d’ara, la meva relació amb la música se centra a aportar el meu granet d’arena al Cor de Pares i Mares, sota les indicacions de Pep Matas. Una agrupació sense grans aspiracions que interpreta un repertori adequat a les seves possibilitats, pensat bàsicament per gaudir cantant, que aconsegueix fer de cada divendres un dia molt especial.

Per tot plegat, vull expressar el meu agraïment sincer a la música  i a la família coral de la UIB. Per molts anys!

Coloma Borràs
Cantaire del Cor de Pares i Mares de la UIB

(Il·lustració d’Alessandro Gottardo).