La Coral UIB i les seves corals filials amb l’OSB: tots som música
Publicada el 16/07/2013

El dissabte passat, 13 de juliol, al passeig del Born de Palma cantaires la Coral UIB i les seves corals filials (Orfeó UIB, Cor de Mestres Cantaires de la UIB, Cor de Majors de la UIB, Coral Juvenil de Joventuts Musicals de Palma i Cor de Pares i Mares de la UIB) es van sumar al concert de protesta que van organitzar els músics de l’Orquestra Simfònica, hi van voler donar el seu suport.

En Toni Pons, cantaire de la Coral UIB, vol compartir amb tots vosaltres un escrit molt afectuós, amb unes paraules dedicades a la seva padrina, una de les fundadores de l’Orquestra:

Estimats meus,
La presència avui, al concert de l’orquestra, d’alguns membres de la Coral Universitària ha significat molt més per mi del que us podeu imaginar.
La majoria de vosaltres no sabeu que la meva padrina va ser una de les fundadores de l’orquestra, a mans del mestre Eak-Tai Ahn. Aquella bona dona, que amb la seva perseverança va fer que tothom de la meva família pogués menjar cada dia i aprengués música (alguns un poc manco), la record tots i cada un dels concerts que feim amb l’orquestra, així com també cada cop que vaig a escoltar Sarsuela i òpera al Principal.

L’orquestra resulta així un gran record de què va ser: una violinista coneguda arreu de tota Espanya, França, Itàlia i d’allà d’on vinguessin els mestres convidats; perquè quan parlaven entre ells, sempre es recomanaven visitar l’orquestra de Palma. En aquella petita illa hi havia una dona moderna, a qui molts podien dir amiga, que els convidaria a casa a dinar i a parlar de música. Sabeu que, en aquells temps, una dona casada no solia tenir amics perquè estava mal vist. Però ella era forta amb les seves conviccions morals i religioses.
Puc dir amb orgull que molts dels directors que varen visitar Mallorca ho feren només per conèixer-la, i així convertiren l’orquestra en un dels puntals culturals més importants de l’època que els va tocar viure.
Això d’avui, de deixar la barca arraconada, la platja i la piscina per demà, m’ho prenc com un favor personal que m’heu fet de tots els que heu vengut. Des d’aquí us dic que podeu comptar amb mi pel que vulgueu.
També us dic que no deixarem que l’orquestra s’acabi. Si acaben amb ella aquest any o el que ve, la ressuscitarem. Els polítics només pensen de quatre en quatre anys. Nosaltres tenim més perspectiva.

Una abraçada a tothom, de part de na Conxa Cortès, al cel sia, i meva.

Toni

Deixa un comentari

* Camps obligatoris

captcha

Please enter the CAPTCHA text

  1. Angelina Gacias ha dit:

    Quin article més emotiu!! Els ulls se m’han omplert de llàgrimes…. Gràcies a tu Toni, per voler compartir amb noltros les teves emocions. I gràcies a la teva padrina i a tots aquells que han lluitat, lluiten i lluitaran per la música i per l’educació d’aquest pobre, petit i maltractat país nostre.

  2. pep matas ha dit:

    Ja li vaig dir a nen Toni que m’havia agradat molt el seu escrit i , a més, es dona la casualitat de que el meu pare també va tocar en els primers concerts de la Sinfónica amb el mestre Ahn, per això i perque una ciutat com Palma és mereix una orquestra, me resulta del tot doloro´s i incomprensible el que esta passant amb l’orquestra i en moltes coses més… “Manca fineza” (com diuen els italians).