Fa un parell de dies, vaig tornar de Finlàndia, on vaig passar un més sencer. L’objectiu d’aquesta estada era conèixer com funcionen els Serveis Socials de Finlàndia.
Estada organitzada per CIF (Council International Fellowship), una entitat internacional creada després de la Segona Guerra Mundial amb l’objectiu de promoure el coneixement i l’intercanvi d’experiències entre treballadors socials de diferents països, i acostar diferències.
Per a mi el millor d’aquest programa, a part de conèixer com treballen a un altre país, ha estat viure amb diferents famílies fineses, que voluntàriament m’han acollit a casa seva.
He viscut amb famílies amb fills, parelles joves, àvies pintores… totes ben diferents, però que tenien una cosa en comú: volien obrir-te casa seva, fer-te partícip de les seves festes, activitats quotidianes, mostrar-te una part de Finlàndia, en definitiva que te’n duguessis un bon record de l’estada allà, i ho han aconseguit.

S’ha de dir que hi vaig anar en el millor temps, quan es fon el gel dels llacs, després del llarg i fosc hivern de tres mesos, i explota la primavera amb totes les seves flors.

Tot aquest canvi el celebren passant dia 1 de maig a un parc públic, amb uns pícnics espectaculars, corals en directe, i molt de cava.

Hi ha molts aspectes diferents que com a societat m’han cridat l’atenció:
Les salutacions, allà es donen la mà, si amb algú tens un contacte més proper és una abraçada, però mai es fan besades.
La puntualitat és fonamental a les trobades d’amics i reunions professionals. Si tu quedes a una hora en punt, a menys 5 ja hi són tots, i en punt es comença. Arribar tard és una falta molt greu de cortesia i fa molta vergonya trobar-se en aquesta situació.
Entre reunió i reunió donen 5 minuts de relax per estirar les cames, anar al bany, obrir la finestra i ventilar l’espai, però als cinc minuts de rellotge, tothom ja està assegut per continuar.
Donen importància a l’espai, a trobar-se bé al lloc de treball. A cada oficina sempre tenen un espai amb cuina per fer-se un te o cafè, escalfar-se el dinar, etc. I pertot tenen sofàs: per a descansar, poder relaxar-te, dinar, fer un te, fer una entrevista familiar… Això sí que m’ha fascinat! Aquesta filosofia de treballar a gust, i poder estar relaxat a un dels llocs on passes més hores al dia, és una de les coses que més m’ha agradat. Si has de parlar amb joves, amb una família, o amb un company, tens una zona confortable on poder estar.
Això també queda reflectit a totes les biblioteques (que en tenen moltes) i bars, on tenen zones agradables per estar. Per tant, si ets pel centre de la ciutat i tens algunes hores mortes, trobaràs on estar còmode, llegir, fer un te i connectar-te a internet.

El tema SAUNA allà és un món a part. Quan es fan trobades amb amics, trobades de feina, abans d’iniciar una reunió important, se’n van a la sauna, es relaxen i ja estan preparats per afrontar la reunió.

També hem visitat molts serveis socials, serveis especialitzats, universitats, escoles, ONGS i ens hem pogut fer una idea del funcionament general de tot l’Estat de Benestar.
L’Estat de Finlàndia és la base de la societat. Així com consideren que aquí és la família, allà és l’Estat, és el que mira pel benestar dels seus ciutadans.
Un valor que respecten molt és la independència, econòmica, com de presa de decisions… i això es nota a l’hora de donar llibertat als infants, de no dependre dels pares quan estudies a la universitat, de donar moltes ajudes i facilitats a tothom, però més si es té alguna mancança o necessitat especial.

Allà vaig anar a conèixer com treballen amb el immigrants, ja que és el meu àmbit de treball aquí. Des del 99 tenen una política molt integradora. Els tres primers anys que viuen a Finlàndia (una vegada s’han pogut inscriure com a ciutadans, que això és el més difícil) tenen uns plans de formació per aprendre finès. Durant aquests tres anys cobren una beca de manutenció perquè puguin estudiar durant 7 hores al dia en un institut per a adults, i cada any, fan unes pràctiques a una empresa relacionada amb el seu camp professional, per a perfeccionar el finès. L’objectiu en finalitzar aquests 3 anys és que coneguin prou el finès com per poder treballar, i en treballar paguin els imposts tan elevats que sustenten l’estat finès.
Aquestes beques provenen del servei de desocupació especialitzat per a immigrants, no de Serveis Socials. Durant aquests tres anys tenen tots els cursos que vulguin fer gratuïtament. Passats aquests tres anys, ja passen al servei normalitzat per a ciutadans de Finlàndia.

Una contradicció que vaig trobar al principi és que a les sortides dels supermercats hi ha una fila de màquines escurabutxaques. Aquestes màquines són propietat de l’estat, o sigui que és una gran font d’ingressos. La majoria d’ONGs se subvencionen amb fons de la RAY. Per tant, la gent que hi tira diners sap que part dels seus diners es destinaran a persones en risc d’exclusió, discapacitats, immigració, persones majors, etc. Hi ha multitud d’ONGs diferents: una associació d’homes per a homes. Es considera que a la majoria de Serveis Socials t’atenen dones, es fa discriminació positiva cap a la dona… idò ells volen pal·liar aquesta discriminació positiva amb una altra doble discriminació positiva.
Una revista de treball social que fan, un treball en comunicació excel·lent, intenten millorar la imatge de moltes persones en risc d’exclusió o usuàries dels serveis socials a través d’articles i fotografies.
Pisos especials per a joves on fan diferents programes: per motivar els que no han acabat els estudis, on fan activitats per a mares adolescents, joves que no tenen xarxa social…

A nivell d’educació, des dels 7 anys fins a la universitat, tots els estudis són gratuïts, incloent un àpat, llibres i material escolar i transport. A les classes, cada 45 minuts els infants surten a descansar un quart d’hora. Cosa que va fer que el meu dia a una escola fos del més relaxat. Després tenen classes per a nins que necessiten una atenció especial, o no poden seguir la classe ordinària. També donen molta importància a fer activitats encaminades a la preparació de la vida, com anar a treballar un dia a un supermercat, realitzar hamburgueses casolanes, costura, aula de fusteria, etc.

L’Academia Sibelius és la universitat en Arts per excel·lència, i la que organitza o promou gran part dels concerts als quals he pogut anar.
El primer cap de setmana que vaig ser a Finlàndia vam compartir casa de colònies amb la coral PROCANTUS, que ens van cantar el Shenandoah. També vaig participar en un assaig de la coral on cantava el meu “host father”, he de dir que per tot el que he pogut sentir de corals diferents, tenen una afinació excel·lent.
Un dia també vam poder estar a una missa luterana a la Catedral de Porvoo, que a més de sorprendre’m que totes les capellanes eren dones, tenien posades les partitures que es cantarien durant la cerimònia, perquè els fidels cantassin, per tant se suposa que la majoria sabia cantar i llegir música.
Vaig anar a sentir una estrena d’un compositor finès, que en finalitzar l’obra va sortir a l’escenari, i ell, els músics i el públic es van posar a comentar les pròpies impressions, a fer-li preguntes, etc., sorprenent!

Vaja… que he pogut experimentar un mes de vida finesa, i com a experiència ha estat molt gratificant.

Neus Melià
Cantaire de la Coral Universitat de les Illes Balears