Tants d’ anys ininterromputs de concerts nadalencs donen «solera» a un acte sempre emotiu, per la proximitat de Nadal i per la trobada de tots els membres d’aquesta extensa família dels cors de la UIB. Enguany, de forma especial, el programa convidava a la reflexió, un més entre els molts profits que ens aporta la música.

El mot COR ja designava en el teatre grec un grup d’actors que actuaven com una unitat, i és la part més esencial i amagada de les coses la que anomenam cor. L’altre mot musicalment sinònim, CORAL, té unes connotacions semblants: uns invertebrats que conviuen necessàriament en colònies, una agrupació que practica el cant comú, i aquell cant que es pregona de forma conjunta, fins i tot l’usam per a referir-nos als amics units per una sana i cordial amistat!
En el concert de diumenge, doncs, s’hi trobaren reflectides totes les belles accepcions d’aquests dos mots. Totes les corals adultes interpretaren un repertori comú, desmitificant així la falsa creença que un nivell musical que és naturalment divers signifiqui forçosament una jerarquia del tot innecessària. Els cantaires feren pinya i ben segur que cada director sentí com a pròpia l’enorme agrupació resultant, tot demostrant que —i tornam als mots peculiars— globalitzar la música no vol dir de cap manera perdre la identitat de cada cor, un exemple que la societat d’aquest complicat segle XXI hauria de saber valorar.

En aquest moment de l’any en què sovintegen tants de concerts nadalencs, els cors de la UIB varen saber mostrar un format nou i divers, presentant una mostra variada de peces musicals de diferents èpoques i estils, des de cants eclesiàstics a música actual, passant per les nadales tradicionals de sempre. La participació de músics i cantants amics de renom —com Marta Elka i Toni Pastor— i d’intèrprets instrumentals membres de les mateixes corals aportaren un toc de diversitat que propicià una motivadora comunicació amb els espectadors. No va faltar la crida de Nadal del senyor Joan Moll i la salutació habitual del Rector de la UIB.

El darrer bloc del programa va ser el pont que va unir els cors dels més joves amb els dels més grans. Una cantata de peces modernes va donar un color especial a aquesta part del concert . Aquestes peces concertants, compartides entre els nins i els adults —convertits aquests darrers en cors secundaris i convidats!— van donar fe que la diversió és plenament compatible amb la qualitat musical, senyera històrica de tots els cors participants.

Aquest gest generós, més enllà de l’Adeste Fideles tradicional, facilitarà que els més petits reforcin més endavant el seu arrelament a la família coral, i travessin sense entrebancs el delicat moment en què l’adolescència, els canvis de veu i els estudis sovint provoquen un buit de cantaires en una franja d’edat tan important per a mantenir aquesta pedrera tan destacada. Aquesta significativa experiència es va viure com a molt enriquidora des del públic estant. Menció especial s’ha de fer també a la plantilla de directors i directores —llàstima que dels dels cors adults només en poguéssim gaudir d’un tast— que auguren un futur pròsper i segur a la saga familiar.

Res millor que convertir en pràctica real els bons propòsits que hom es fa per a aquestes festes assenyalades. Compartir bona música, eliminar barreres i categories agermanant els participants d’escenari i de públic, i fer de la música, una vegada més, una abraçada immensa que ens embolcalli de gaudi i pau.

Amb el desig que tots ens emportem el propòsit de continuar amb una càlida vida coral,

Molts d’anys, de tot cor.

Aina Sansó
Cor de Mestres Cantaires de la UIB