Sembla que aquesta crisi general ha afectat també els promotors d’actes culturals perquè, d’un temps ençà, observam com no es prodiguen gaire els concerts de música barroca al nostre país. Malgrat tot, ara tenim l’oportunitat de veure i escoltar una joia musical, on es podran escoltar obres de l’època del Barroc. Es tracta de la conjunció per una part de l’orquestra de cambra barroca Ars Musicae i, per l’altra, de les veus acurades de Poema Harmònic, aquest darrer pertanyent a la família coral de la UIB.

Tal esdeveniment tindrà lloc a l’església de la Concepció de Palma, el proper 18 de gener a les 20.30 h. I, per aquest motiu, a continuació intentaré oferir-vos unes pinzellades pel que fa a les obres que s’interpretaran.

Mostra de l’assaig

Abans, però, cal dir que Poema Harmònic, després d’enregistrar en CD la Missa de Pau Villalonga (+1609, primer mestre de capella de la Seu) i d’haver ofert el curs passat l’integral de l’Officium defunctorum (1603) de Tomás Luis de Victoria (1548-1611) , aquest curs ha apuntat cap a unes obres dels segles XVI i XVII, apropiades per a l’acompanyament d’una orquestra barroca, farcida de joves músics illencs, com és Ars Musicae amb l’ús d’instruments d’època en estat original o amb rèpliques d’aquests.

1.- Ars Musicae iniciarà el concert amb l’obra Premier suite des élements d’André Cardinal Destouches (1672-1749). Aquest fou un dels cèlebres d’aquella època pel que fa a l’òpera francesa. Es coneixia en disc solament un ballet, Les elements, i unes poques suites orquestrals de les seves òperes, fins que es comercialitzà una de les seves obres majors, Callirohé. La seva pastoral Issé fou alabada per Lluís XIV, conegut pel ”rei sol” o per “l’estat sóc jo”.

2.- Alles, was ihr tut mit Worten oder mit Werken (BuxWV 4) (tot el que feu de paraula o obra…) de Dietrich Buxtehude (1637-1707), cantata sacra per a cor mixt, cordes i baix continu. Buxtehude va ser un compositor i organista danès i alemany del Barroc i un dels organistes més cèlebres de l’escola alemanya d’orgue. Es va casar amb la filla de Franz Tunder, l’organista titular de la Marienkirche, de Lübeck. El 1668 va succeir al seu sogre en el càrrec. El 1673 va instituir els Abendmusiken (Concerts d’Advent), que van atreure músics d’altres llocs. En 1703, Händel i Mattheson van viatjar per conèixer-lo. En aquell temps Buxtehude ja tenia 66 anys i estava preparat per retirar-se. Els va oferir el seu càrrec a ambdós, però havien de complir amb la tradició, que implicava casar-se amb la filla gran del mestre, Anna Margareta. Tant Händel com Mattheson van rebutjar l’oferta i se’n van anar l’endemà de la seva arribada. El 1705, Johann Sebastian Bach, de vint anys, va caminar més de 320 quilòmetres des d’Arnstadt per conèixer-lo. La Suite BuxWV 250 pot haver inspirat les Variacions Goldberg de J. S. Bach, ja que ambdues sèries tenen trenta-dues variacions i bastants similituds en l’estructura de determinats moviments.

Buxtehude aconseguí una música luterana capaç d’igualar la polifonia catòlica del segle XVI, que havia estat reprovada per la reforma de Luter. És el millor compositor luterà del segle XVII. Llevat d’alguns cants nupcials, la seva obra vocal és sacra. La reforma luterana va afavorir una música sacra coral, basada en himnes, perquè tota la congregació participés en el cant. Buxtehude va estendre l’abast musical i emocional d’aquesta música coral i va composar més de cent cantates amb textos en alemany i llatí. Les seves cantates tenen un “encant fresc i vivaç que fins i tot Bach rares vegades va igualar”. En concret Alles, was ihr tut… significà entrar en temes de l’alta església luterana, una cantata que pren com a text el principi de la XVII  estrofa del III capítol de l’Epístola de Sant Pau als cristians de Colosses : “I tot el que feu de paraula o de fet, feu-ho tot en el nom del Senyor Jesús, donant gràcies a Déu Pare per mitjà d’ell”. L’escriptura de Buxtehude mostra una notable sensibilitat pel text: els colors musicals d’aquest treball són variats i vius, que revelen tot l’esforç de Buxtehude per augmentar aquests textos profundament espirituals i visuals.

Finalment, i com a colofó apropiat per a celebrar aquestes festes:
3.- Messe de Minuit de Marc-Antoine Charpentier (1.634-1.704) per a cor a quatre veus mixtes, solistes (dues sopranos, contralt, tenor i baix), corda, flautes i baix continu. Charpentier fou un dels músics més destacats de finals del segle XVII a França. De jove passà tres anys a Roma per estudiar amb un dels principals compositors italians de l’època, Giacomo Carissimi, amb el qual va adquirir una valuosa experiència de primera mà de l’òpera i l’oratori, dues formes relativament noves en aquell moment. En tornar al seu natal París va posar aquestes habilitats per al seu ús efectiu, composant una sèrie d’òperes. La seva obra abraça òperes, oratoris, misses, motets… no obstant això, el més conegut és el preludi del seu Te Deum, H. 146, que encara avui és la sintonia de la Unió Europea de Radiodifusió i que també s’escolta en els crèdits d’obertura del Festival d’Eurovisió.

La Messe de Minuit (Missa de la Nit de Nadal) data del voltant de 1690 i va ser composada probablement per a la gran església de la Companyia de Saint Louis de París (jesuïtes), on Charpentier regia l’important càrrec de maître de musique (mestre de capella). Es tracta d’una de les onze misses que Charpentier composà al llarg de la seva vida. Pràcticament tots els números de la missa, a excepció d’alguns fragments de lliure composició, estaven basats en melodies procedents de nadales populars franceses, procediment, aquest, molt utilitzat en la música vocal anglesa però que resultà original en la francesa, on el seu ús estava normalment lligat a la música instrumental, especialment d’orgue. A més de les melodies de nadales que ell va adaptar per inserir-les a diferents parts del text de la missa, Charpentier composà també un nou material, com per exemple «Et in terra pax», les lentes seccions al començament del Glòria i l’ «Et incarnatus est» al Credo. Ensems, resulta una perfecta fusió entre el caràcter popular d’aquestes melodies nadalenques i el llenguatge més solemne que requereix la missa en determinades parts del text. El seu valor rau en l’exquisida barreja d’estils que conté, donat que per un lloc és reflex de l’estil francès grandiloqüent de l’època, amb els seus ritmes molt marcats i alternança de parts orquestrals, cor i solistes i, per l’altra, ens trobam amb una afable expressivitat melòdica i harmònica impròpia per a Jean-Baptiste Lully que havia imposat en la França de Lluís XIV. Aquesta riquesa expressiva sembla, sens dubte, fruit del contacte que Charpentier havia tingut en la música italiana de l’època amb el seu mestre G. Carissimi. Serveixi, com exemple, el deliciós Agnus Dei, composició que, juntament amb altres d’aquest autor, reivindiquen un lloc important en la història per a Charpentier.

Molts anys a tots i feliç Sant Antoni i Sant Sebastià!

Tomeu Ramis
Cantaire de la Coral Universitat de les Illes Balears i de Poema Harmònic