Comentaris per a l’audició del concert de Quaresma.
Publicada el 06/03/2014

Quaresma

La quaresma (llatí: quadragèsima) és el període del temps litúrgic (calendari cristià) destinat per l’Església Catòlica Romana i Catòlica Ortodoxa, i per l’Església Anglicana, a més de certes esglésies evangèliques, encara que amb inicis i duracions diferents,  per a la preparació de la festa de la Pasqua.

Durant aquest període els fidels són cridats a reforçar la seva fe mitjançant diversos actes de penitència i reflexió.

Cantata. Religiosa i profana. Cantata de Cambra.

En contraposició a la “sonata”, peça per ser tocada o “sonada”, la cantata és una composició vocal amb acompanyament musical, és a dir, per ser cantada.  Té el seu origen a principis de segle XVII, simultàniament a l’òpera i l’oratori. Les creades per a cerimònies religioses es coneixen com a cantates religioses. En el Barroc, però, va existir també la cantata profana, d’origen italià.

Entre els dos centenars llargs de cantates sacres de J.S. Bach, només set prescindeixen del cor a quatre veus tan característic d’aquesta forma musical (cantates 82, 54, 170, entre d’altres). Alguns especialistes agrupen aquest conjunt de cantates per a solista vocal sense intervenció del cor en un “corpus” que denominen “Cantates de Cambra” de J.S. Bach. En el programa del concert de Quaresma en podem trobar una, la Cantata 170.

S’ha de palesar també que, a les composicions musicals que avui es coneixen (o han estat catalogades) com a cantates, J.S. Bach els donà el nom de Strücke (parts), Concerti o Motteti. Amb caràcter general, es pot afirmar que entre les poques que el propi Bach va anomenar com a cantates es troba la majoria de les cantates de cambra.

La lletra de les cantates. El poema

La lletra de les cantates, tot i que poden incloure les paraules exactes d’extractes dels evangelis, estan constituïdes per poemes, la lletra de les quals no és de Bach. Els poemes estan inspirats en la lectura dels evangelis que pertoqui en cada un dels diumenges.

Durant la Quaresma els fidels són cridats a reforçar la seva fe mitjançant diversos actes de penitència i reflexió. És un temps, doncs, d’introspecció i observació interior. No és un temps trist, sinó meditatiu i de recolliment. Dins el concert de Quaresma s’han programat cantates la lletra de les quals són bellíssims poemes que conviden a la meditació, el recolliment i el conhort: “Alegre repòs, preada joia de l’ànima”, “Estic satisfet amb la meva sort”, “Sóc un pobre home, esclau del pecat” i “Que la pau sia amb tu”.

Els corals

Els números corals de les cantates van ser concebuts per J.S. Bach com els moments de participació del poble en les celebracions. Els fidels coneixien els corals des d’abans, atès que el servei religiós s’iniciava amb un “preludi coral” que tocava l’orgue.

Amb caràcter general, Bach musicava himnes preexistents d’autors anteriors que ja es feien servir en les celebracions luteranes.

En el concert de Quaresma tres cantates tenen coral final. El final coral de la cantata 55 és el versicle 6 de “Werde Munter mein Gemüte” de Johann Rist (1642). El de la cantata 84 és la dotzena estrofa de “Wer weiss, wie nahe mir mein Ende” d’Amilie Juliane con Schwarzburg (1686). La cantata 158 acaba amb la estrofa cinquena del coral de Luter “Crist en els llaços de la mort”.

El concert acabarà amb un coral, en el qual es convida el públic a participar-hi. Cantat en llengua pròpia s’interpretarà “Jesús, joia meva”. “Jesu meine Freude” va ser composat per Franz Cruger (1598-1662). El text és de Johannes Frank (1618-1677) i ens recorda la pau que l’ànima troba en Jesús tot i que en la vida hi ha motius per a l’angoixa i la tristesa. Aquest coral és molt utilitzat per Bach: per fer un dels seus més bells motets, una fantasia per a orgue, i el va incloure en tres de les seves cantates, la 64, la 81 i la 87.

Fitxa de les cantates

Cantata 55 (per a tenor solista):
Ich armer Mensch, ich Sündenknecht. Sóc un pobre home esclau del pecat
Envageli segons Sant Mateu

De lletrista desconegut, aquesta és l’única cantata de Bach per a tenor solista. Expressa un sentiment de profunda i continguda emoció. Va ser destinada al vint-i-dosè diumenge després de la Trinitat i sembla que va ser composada en 1726. El llibretista s’inspira en l’Evangeli per a aquest diumenge, la paràbola dels dos deutors (Sant Mateu 18/23 a 35), i explota els temes del pecat, del temor, el judici, la contrició i la misericòrdia. La justícia de Déu davant la injustícia dels homes, en les paraules de la primera ària. En els primers dos moviments, el cantant palesa la seva condició de pecador. En els dos següents, demana misericòrdia a Déu, començant ambdós amb les paraules “Teniu pietat”.

Cantata 158 (per a baix solista):
Der Friede sei mit dir. Que la pau sia amb tu
Evangeli segons Sant Lluc

Aquesta és una de les cantates més curtes de Bach. Ha sobreviscut com a cantata per al tercer diumenge de Pasqua, però molt probablement sigui un fragment d’un treball molt més llarg escrit per a la festa de la Purificació. Per aquest motiu no és pacífica la data de l’estrena que alguns experts fixen entre 1727/1728. L’obra és una meditació sobre les paraules pronunciades en l’aparició de Jesús ressuscitat als apòstols a Jerusalem. Atès que la cantata comença amb la repetició de les paraules de l’Evangeli que el sacerdot acaba de pronunciar durant l’ofici, i atès que són les paraules de Crist, el seu cant és confiat invariablement a la veu de baix. Segons Whittaker, l’ària central de la cantata és una de les moltes cançons d’acomiadament escrites per Bach, en la qual participa un cor de sopranos.

Cantata 84 (per a soprano solista):
Ich bin vergnügt mit Eminem Glücke. Estic satisfet amb la meva sort
Evangeli segons Sant Mateu

La Cantata 84, molt probablement, va ser composta per ser interpretada per Anna Magdalena Bach. Després de la seva execució en el cercle de la família, Bach va estrenar-la a Sant Tomàs el 1727, el nou de febrer, Diumenge de Septuagèsima. L’Evangeli d’aquest diumenge explica la història de l’amo que va contractar obrers a la seva vinya en diferents moments del dia; i quan va arribar la nit va ordenar que cada un rebés el mateix salari “Perquè els primers seran els darrers i els últims, primers”. La lletra és generalment atribuïda a Picander, encara que no de forma unànime. Els moviments mostren diferents instrumentacions i caràcters. La primera ària és solemne i serena, acompanyada per tots els instruments. El primer recitatiu és secco, i l’altre, acompanyat per les cordes. La segona ària és una mena de dansa jubilosa amb un joc concertant entre l’oboè i el violí.

Cantata 170 (per a contralt solista):
Vergnügte Ruh, beliebte Seelenlust. Deliciós repòs, preada joia de l’ànima.
Evangeli segons Sant Mateu.

Aquesta cantata, estrenada el 1726, està destinada al sisè diumenge després de Trinitat, i és una de les vuit amb orgue obligato escrita per Bach. Evoca el passatge evangèlic del Sermó de la Muntanya. La lletra és de Georg Christian Lehms i expressa el desig de mort. Toca igualment el tema de la justícia, de com els cristians s’oposaven a la hipocresia dels fariseus. La primera és una ària da capo, amb ritme pastoral. La segona, en un simbolisme de la nuesa d’aquells que ignoren el camí de Jesús, s’interpreta sense continuo, en dues parts d’orgue obbligato i tota la corda a l’uníson. La darrera és una ària triomfal del cel que es desitja.

El germen de les Passions

Pel que fa a la vessant històrica musical, en aquestes Cantates trobam, juntament amb altres composicions bachianes, el germen de les Passions de Bach: apart de les indubtables similituds melòdiques que la Cantata 158 té a passatges del Jesús de la Passió Segons Sant Joan; en la Passió segons Sant Mateu, Bach fa servir el mateix text en una ària de Pere seguida del coral idèntic, en lletra i música, al de la cantata 55 que, a més, possiblement formava part de la perduda Passió de Weimar. Finalment la cantata 84 és, amb molta probabilitat, de Picander, el lletrista de la Passió segons Sant Mateu.

Fites del programa

Així doncs, en el Concert de Quaresma tendrem l’oportunitat d’escoltar:

  • L’única cantata de Bach per a tenor solista (cantata 55)
  • Una de les poques cantates que Bach va titular com a tal (la 84)
  • Una cantata que, segons determinats experts, formava part de la Passió de Weimar. (cantata 55)
  • Una de les set que composen el corpus anomenat “Cantates de Cambra” de Bach (cantata 170)
  • Una de les vuit cantates que Bach va escriure amb orgue obbligato
  • Un dels corals “Jesu meine Freude” que Bach va fer servir en tres cantates, un motet i una fantasia per a orgue.

 

Pere Bonet

Deixa un comentari

* Camps obligatoris

captcha

Please enter the CAPTCHA text