El meu propòsit és fer extensiu al món coral, la meva experiència per una part, d’haver participat al VC3 –cor virtual 3 d’Eric Withacre– i, per una altra part, expressar el respecte i reconeixement per aquesta obra que tant vaig gaudir d’interpretar sota la direcció de Joan Company amb la Coral de la UIB. Pel que fa a l’experiència virtual, consistí en interpretar l’obra “Water Night” sota la direcció d’Eric Whitacre -això és una forma de dir perquè per fer l’enregistrament era millor no fixar-se massa amb els seus gests-, a través d’un enllaç d’internet. Cada cantaire, després d’enregistrar-se, escollia la seva corda vocal, un metrònom marcava el compàs, pel monitor sortia la partitura de la corda escollida, i amb el micro i el webcam de l’ordinador engegats, anaves cantant la peça. Si t’havies equivocat, desafinat o volies repetir per qualsevol causa, al final et donava l’opció d’escoltar l’enregistrament, d’esborrar-ho i repetir-ho de nou o desar-ho definitivament.

Si disposes d’un sentit de la vista selectiva i amb molta de paciència, tindràs l’honor de veure’m entre els cantaires. Si en canvi és l’oïda que tens molt fina i acurada, podràs apreciar la meva veu de tenor tensada, feble però afinada. No pensis que és una bola perquè veuràs el meu nom als crèdits finals on es relacionen tots els noms dels cantaires participants en ordre alfabètic, com un estel perdut i infiltrat, en concret, al minut 9:25 del vídeo, una estrella que brilla amb el nom de Bartomeu Ramis Ensenyat, Spain, enmig d’una gran majoria d’asteroides dels United States.

El vídeo és espectacular, la imatge d’Eric simulant dirigir el cor virtual però universal representat amb cantaires que guaiten per uns caixonets animats i sonors. L’obra –Water night– és molt expressiva, trastoca la fibra humana, modela diferents atmosferes, juga amb els silencis i exposa suggeridores dinàmiques. Veure el vídeo és màgic, a la vegada que emocionant. El Cor virtual consisteix en cantants d’arreu del món que coneixen l’obra i pugen els seus vídeos. Canten sols des de les seves llars. A la seu central arriben els vídeos, amb tècniques especials els ajunten i els engeguen al mateix temps, per crear el cor virtual. La VC3, el del Water Night va tenir 3.746 vídeos enviats de 73 països diferents.

Aquest projecte sols va costar 100 mil dòlars destinats a:

1. Tècnics de vídeo que ordenen, cataloguen i editen.
2. Equip d’àudio que s’encarrega de netejar l’àudio, aïllar, eliminar el soroll de fons i barrejar-ho amb la resta del cor.
3. Equip que fa el vídeo final.

El propòsit no era connectar diferents cantaires d’arreu del món amb les seves corresponents cultures, sinó ajuntar tot un grapat de persones que comparteixen interessos comuns, per cantar, alhora, una mateixa veu sobre un tema que aflora sentiments semblants sense diferències de races, color, llengua, físic, edat, sexe… Es tracta de formar una família amb alguna mena d’unió espiritual sorgida d’un cant que pretén ser universal, tot i per fomentar alguns valors humans com l’empatia, la compassió, la igualtat, etc.

Precedents:

Projecte Lux Aurumque VC1

Projecte Sleep VC2

El nou projecte, el VC4 es basa en una campanya de Kickstarter associada amb DCINY/Soaring Dreams. Malgrat aconsegueixes uns drets si contribueixes amb aquesta campanya amb 5, 25, 50 dòlars, no és obligatori cap tipus de pagament. No obstant això, em sembla que la data límit per apuntar-s’hi va ser el passat 31 de gener.

Ensems, la idea –seva- té molt de mèrit i la experiència –meva- fou nova i agradable. I, què vols en aquest preu?

Tomeu Ramis
Membre de la Coral UIB