Quants records per guardar!

Una Coral arriba a convertir-se en un col·lectiu de fortes relacions humanes, gairebé, diríem, com una família: els assaigs setmanals, els concerts, els sopars (a Gènova, a Son Ripoll, a can Portas …), les gires…. Sí, els viatges són una oportunitat de conviure i de gaudir de l’experiència de conèixer nous països, noves ciutats, altres corals, monuments, cultures, costums… i, també, d’assaborir els concerts, objectiu i orgull de les gires; però, els viatges són una ocasió per conviure ben a prop durant dies i ens permeten molt més la coneixença de les persones i ajuden a refermar les amistats existents o a començar-ne de noves. Com deia un profesor de la Universitat i «admirador» de la Coral: sou un grup biològic i humà. És així, un grup de persones que, gràcies a una mateixa afecció, a la música coral i al cant, mantenen una respetuosa i afectuosa relació. Fins i tot s’arriben a vincles de sincera i duradera amistat i en repetides ocasions, sembla ésser com una agència matrimonial: quantes parelles s’han conegut i formalitzat en el si del grup (jo mateix en som un exemple i un afortunat) ¡!!!.

Per tant, la dimensió humana és una de les particularitats i dels beneficis de l’activitat coral. Quantes vegades he sentit a dir: tothom hauria de cantar o haver cantat a una coral. Una mostra en són els moments viscuts a assaigs, concerts o cantades especials (funerals, hospitals …), on l’emoció està a flor de pell i les llàgrimes que a vegades puguin caure són com un degotís d’accions de gratuïtat, de solidaritat i de comunió amb el conjunt al qual pertanyes i en el qual ningú és imprescindible i tots som necessaris.

Els records són molts:

• Concerts multitudinaris: «Balears es presenta», a Barcelona, Palma i València, amb l’Orquestra Simfònica de les Balears, Joan Pons, Maria del Mar Bonet, Uc, etc. La inauguració de l’Estadi de Son Moix amb motiu de la Universiada i, anys més tard, un concert especial amb Andrea Bocelli i Elton John davant més de 25.000 persones.
• Concerts cambrístics recorrent les ermites de Mallorca.
• La gira amb The English Concert sota la direcció de Trevor Pinnock, actuant al Palau de la Música Catalana de Barcelona i a l’Auditorio Nacional de Madrid.
• Les primeres actuacions a segons quins auditoris o esglésies; catedrals de Berlin, Nova York, Santiago, Upsala …. Al Kennedy Center de Washington.
• El concert a la Thomaskirche de Leipzig, als peus de la tomba de Johann Sebastian Bach, un dels concerts més emotius i especials que record.
• Una Passió segons Sant Joan a l’església de Sineu, plena de gom a gom, amb l’OSB i dirigits per Luis Remartínez.
• Els recitals davant el Dalai Lama, al Convent de Pollença, i davant el Papa Benet XVI a Roma.
• Les cantades als Serveis de Pal·liatius de l’Hospital General i de l’Hospital Joan March, on hem estat i som testimonis de vivències i experiències úniques, on es fa real que la gratuïtat i l’amor cap als qui sofreixen és la millor recompensa que podem tenir.
• Un record i un agraïment a tots els cantaires que foren o són caps de corda, arxiveres o equip de secretaria. També als professors de cant i de tècnica vocal, pianistes (un record molt especial al desaparegut Ignasi Furió, gràcies, amic), professors d’idiomes i altres col·laboradors (Rafel Ferragut i el seu Auditòrium; al pintor Josep Coll Bardolet …)
• I finalment un memento per als cantaires que ens deixaren per sempre: especialment, els amics Toni Oliver («Basquetja») i Toni Mut; i la darrera cantaire que ens deixà, Maria Jesús Calafat.

Podríem enumerar, per als qui hem tingut la sort de viure’ls, molts més records, exemples, vivències i experiències inesborrables, però crec que són suficients i representatives de diferents èpoques històriques de la Coral i d’indrets geogràfics molt diferents.

Joan Company, director fundador de la CUIB

Segueix llegint el darrer lliurament

Lliurament anterior