…Sigues tot en cada cosa.
Posa tot quant ets al més petit que facis,
Així, dins cada estany la lluna entera brilla
Perquè alta viu”
Oda de Fernando Pessoa
Traducció de J. M. Llompart
No sempre hem de parlar de grans compositors, ni de grans intèrprets; la grandesa no rau a fer coses extraordinàries, sinó a fer extraordinàriament bé les coses de cada dia.
Ara i aquí voldria retre un homenatge a una d’aquestes persones que han fet les coses bé: Maria de Lourdes Móra Vaquer, que ha format part de la història musical de les nostres illes i va finir el 16 d’agost, a 94 anys.
Va ser una dona amb principis, coratge, les idees clares. Una pontífex, una constructora de ponts per fer possible que altres persones assolissin les seves il·lusions, els seus ideals.
Afable i acollidora, transmetia el seu entusiasme – possessió per a un déu – per la música en cada conversa que mantinguérem amb ella. Va saber empeltar la seva passió sobretot a la seva filla i a la seva néta, Inès, que actualment cursa el grau superior de piano al conservatori.
La seva carrera musical com a pianista començà cap a deu anys. Com a porrerenca que era, estiuejava a ses Covetes, on també romania l’organista Bartomeu Ballester, conegut a ses Covetes com el capellà Catoi, que la recomanà al músic Miquel Capllonch per millorar la seva tècnica i expressió.
En esclatar la Guerra Civil, Miquel Capllonch es desplaça a Alemanya, i Maria Móra passa a viure a Llucmajor, on forma part de la Coral Santa Cecília, dirigida per Joan Maria Thomàs.
Acabà la carrera de piano amb els professors Teresa Bover i Jaume Roig, després d’haver sol·licitat que es creàs un conservatori a Mallorca per tal que els estudiants balears no s’haguessin de desplaçar a València per examinar-se, una aspiració que no es va materialitzar fins molts d’anys més tard.
Amb el violinista i professor de violí Ignasi Piña organitzaven sovint sessions de música de saló en cases de persones amants de l’art, una antiga i bella tradició molt estesa per Europa ja des del temps del Renaixament i que assolí les màximes cotes de popularitat durant el Romanticisme (recordau els molts quadres que representen músics famosos als luxosos salons parisencs).
Maria vol ampliar coneixements d’harmonia i de piano; aleshores Joan Maria Thomàs li recomana especialment el mestratge de Jaume Mas Porcel, qui li va descobrir un repertori que mai no va deixar d’interpretar.
Com a integrant de la Coral Santa Cecília de Llucmajor, Maria, a petició de Joan Maria Thomàs, impartia classes de solfeig a les cantaires, formava part de la coral i l’acompanyava al piano quan l’obra ho requeria.
A les imatges que acompanyen aquest post, podem veure Maria Móra (amb la cara mig tapada) a la dreta de Joan Maria Thomàs, i a l’altra, tocant la guitarra (en un primer plànol).
Maria ja ha completat el seu cicle vital, rica del molt que ha donat. Nosaltres volem preservar la seva memòria i el seu testimoni com a exemple per a tots nosaltres, els enamorats de la Música.
Jarajà Morey Suau
Cantaire de la Coral UIB
Coordinadora de projecció d’activitats de la Partituroteca i Centre de Documentació Musical de la UIB
Deixa un comentari