Les corals s’han de viure, és un aprenentatge de control propi
Publicada el 01/10/2013

Una coral és quelcom més que música. També és un grup de persones que gaudeixen de cantar; per això és important posar les condicions adequades per tal que es creïn vincles entre els participants. La música, per si mateixa, ja aconsegueix moltes coses, quan no la fas per lluir-te, sinó per gaudir.

La flexibilitat i la tolerància han de ser actituds permanents en el si d’una coral, tant per part dels cantaires com per part del director. I un director ha de ser capaç de transmetre aquesta ductilitat. Formar part d’una coral és molt més que alçar la veu i cantar. És un lloc on els participants aprenen molt més que música. També s’aprèn autocontrol i respecte, valors que contribueixen al seu desenvolupament personal. Una persona, per encaixar i nodrir-se de la filosofia d’una coral ha de ser  flexible, tolerant i amb autodisciplina.

Els membres de la coral han de respectar la varietat; no tothom està al mateix nivell, a uns els costa més que d’altres donar el to adequat, o dur el tempo com cal; evidentment, el nivell d’exigència depèn, també, del nivell de la coral. Cada cantaire s’ha de relacionar bé amb els altres i mirar d’ajudar-los. A més, no els ha de molestar l’autocontrol: no es pot cantar el que es vol, sinó el que el conjunt demana. És una disciplina enorme que no imposa el director, sinó un mateix. Cantar en una coral té una vessant psicològica important: el fet de poder conviure amb els altres i saber que els has d’ajudar, que t’hi has d’adaptar i que no pots destacar més que ells, aporta una riquesa i un aprenentatge molt important a nivell humanístic.

Difícilment podem entendre una coral sense el seu director. Però quin és el paper del director d’una coral?…D’acord amb el “DICCIONARI HARVARD DE LA MÚSICA” “el director és el responsable de guiar i coordinar un grup de cantaires en una interpretació o assaig musical. La direcció inclou la indicació del compàs i del tempo; marcar els canvis de tempo i de dinàmica; donar les entrades; ajustar l’equilibri tímbric; identificar les causes dels errors d’interpretació i, -des del meu punt de vista això és important-, AJUDAR A RESOLDRE’LS.

I com es realitza aquesta funció? Esbroncant la gent no, no crec que sigui la manera més idònia d’imposar la disciplina. Ha de ser desagradable per al director i és desagradable per als cantaires, no crec que hi hagi cap director, o no n’hi hauria d’haver cap, que gaudeixi fent-ho. Pens que el que cal és pactar-la. Generalment pactant, poden sorgir idees que a vegades els directors no han tengut en compte. Però una vegada s’arriba a un acord entre cantaires i director, tothom s’ha de comprometre a complir-lo.

Pens que el director ha de fer de la coral un projecte engrescador. Ha de ser exigent i donar-se a conèixer. Ha de posar les persones abans que la partitura, és a dir, l’excel·lència musical és molt important, però les persones, al meu mode de veure, encara ho són més.

A vegades dins un grup hi ha algunes actituds o rutines que fan que es perdi el seu valor humà i provoquin aquestes esbroncades de que parlàvem abans. Un exemple és l’escapoliment, allò de: “Com que som molts, jo desaparec i ja està”. És una actitud que un director no pot permetre. Tothom que es compromet a cantar amb una coral ho ha de fer amb actitud de feina i de disciplina. Hi ha gent que estira més i d’altres manco, però quan l’escapoliment és exagerat, tant que posa en perill el grup, perquè la resta se’n pot contagiar, el director ho ha de tallar amb energia, però sense perdre les formes. Tota coral és un projecte on la gent s’hi apunta perquè vol, i per tant, a la gent que li va bé, perfecte; si no, la porta ha de ser gran per entrar-hi i també per sortir-ne.

Per tal de fomentar la interacció entre els cantaires d’una família coral els viatges són una bona alternativa. També ho poden ser, de tant en tant, organitzar algún sopar després dels assaigs, alguna activitat de lleure i també algun stage d’un cap de setmana de feina.

Cantar en una coral té molts de beneficis. És cert que va molt bé tenir uns mínims de coneixements musicals i una mica de tècnica; i s’han de desenvolupar valors com ara el respecte pels altres, la flexibilitat pels seus defectes i el servei i ajuda per tots. Cantar en una coral és bo perquè la gent descobreix que pot fer-ho millor del que es pensava i això puja l’autoestima. A més, la gent respira millor, arriba més oxigen al cervell i es tranquil·litza. També hi ha allò de “sentir l’harmonia”, sentir que estàs creant una cosa i al teu costat hi ha algú altre que també crea, però de diferent manera. Cantant al costat d’una veu diferent a la pròpia, s’aconsegueix que les veus es complementin i facin que el conjunt soni molt millor que una de sola. Això crea un pol d’atracció entre els participants, de manera que la coral té un poder de convocatòria extraordinari, que resulta molt atractiu i estimulant.

Choralment,
Paco Moyà
Cantaire de l’Orfeó UIB

Deixa un comentari

* Camps obligatoris

captcha

Please enter the CAPTCHA text