Gènesi
L’any 1733, després de la mort d’August el Fort, elector de Saxònia i rei de Polònia, J.S. Bach va sol·licitar a Frederic August II, fill i successor d’August, un títol a la cort. El 1736 finalment fou designat compositor reial de Polònia i de la cort de l’electorat de Saxònia. Bach havia reforçat la seva sol·licitud amb la presentació d’una missa brevis («Kyrie» i «Glòria») dedicada a Frederic qualificant-la, amb deliberada modèstia, com «un producte insignificant de l’habilitat que he assolit en la música». Aquesta obra, una missa en si menor, va ser el nucli d’una de les seves obres mestres, la famosa Missa en si menor BWV 232. No va ser fins al 1749, any anterior a la mort del compositor, que Bach va acabar de completar la missa de 1733 amb el moviments que mancaven.

Títol

Com hem esmentat l’obra catalogada com a BWV 232 té la seva gènesi en una missa brevis en si menor de 1733 i que es va completar l’any anterior a la mort del compositor.

El seu títol actual Hohe Messe in H moll (‘Gran missa en si menor’), no es el títol original de Bach i s’atribueix a la primera edició impresa de 1845. Una de les primeres formes de referir-se a aquesta obra colossal, és la del seu fill Carl Philipp Emmanuel Bach, que la va anomenar la Gran missa catòlica.

L’any 1818 l’editor de l’obra, Näggeli, la va considerar com «la major obra d’art musical de tots els temps i de tots els pobles».

Sigui com sigui, la Gran missa en si menor o Gran missa catòlica no es va publicar completament fins a l’any 1845 i es creu que el «Credo», «Hosanna», «Benedictus», «Agnus Dei» i «Dona nobis pacem», no els va poder escoltar mai J.S. Bach en vida, de fet sembla que va estar a punt de no concloure-la. Els estudiosos es pregunten quin sentit tenia per a Bach dedicar vint-i-cinc anys de la seva vida a una obra que no li donaria la satisfacció d’escoltar-la. Les qüestions són moltes i les respostes poques. La BWV 232 no és l’única missa del seu catàleg, però sí la més important. En podria haver composat una altra de diferent, o deixar-la a un nivell similar al de les altres, però Bach va voler que aquesta missa transcendís i el transcendís. Per què va reprendre la missa en si menor de 1733 i no una altra? potser fos perquè la consideràs més bella, la més inspirada o simplement la millor tècnicament.

Ritu
S’ha de recordar que J.S. Bach era un luterà devot, però l’any 1733 va composar per a la Capella de la cort de Dresde un «Kyrie» i un «Glòria» de l’ordinàrium de la missa llatina catòlica. Se sap que el «Sanctus» posterior ja l’havia escrit per a un Nadal a Leipzig, i que la resta de la composició prové de diferents èpoques. Això no obstant, aquesta missa de 1733 pot ser considerada també de característiques luteranes perquè cal recordar que a l’època de Bach, al Leipzig luterà era permès el «Kyrie», el «Glòria» i el «Sanctus» a les principals festes de l’any litúrgic: Nadal, Pasqua i Pentecostès. Aquesta pràctica s’anomenava «missa». Hem de destacar també que Luter conserva l’ordinàrium de la missa fins a arribar al sacrifici.

Per tant, encara que un dels seus títols és Gran missa catòlica, hem vist que al menys en la seva gènesi de 1733 es dubtós a quin ritu litúrgic anava adreçada. I en la seva versió definitiva de 1749 alguns experts consideren que la Gran missa en si menor no està clar que anés adreçada al ritu catòlic exclusivament, ni tampoc al luterà exclusivament. Pel que fa a aquesta qüestió la Gran missa (i també la Passió segons Sant Mateu) se’ns ofereix com un tot que conté estils diferents (procediments antics de la missa, tipus motets italians intercalats de «moderns» concertants i contrapuntístics). Karl Geiringer considera que el resultat de tot plegat no anava adreçat al servei catòlic romà i el text no segueix amb pulcritud la disposició de la missa catòlica. En opinió d’altres autors el fet que el duc de Saxònia fos també rei de Polònia el va dur a abraçar la fe catòlica. La doble confessió religiosa va determinar dues capelles distintes a la cort: la catòlica a l’exterior del palau, i la luterana en la Sophienkirche. No és per a ells improbable que la Gran missa tengués un doble destí. En aquest sentit Alberto Basso planteja clarament que la història de la Gran missa ofereix arguments per sostenir tant la tesi catòlica com al tesi luterana. Mai no hem d’oblidar el pragmatisme de Bach.

Paròdies. Influències. Nombres nous
Encara que la Missa fou composta en anys diferents, és més que respectable la seva unitat. El compositor, que de forma discontínua durant 25 anys es va anar ocupant d’ella, va adaptar bona part de material de treballs seus precedents, una pràctica comú i corrent en l’època i que es coneix com a «paròdia».
Ja hem esmentat l’origen del «Kyrie» i «Glòria». El «Sanctus», una de les seves peces més estimades, és del Sanctus en re major interpretat per primera vegada al Nadal de 1724.
El «Gratias agimus» és una adaptació de la Cantata núm. 29. El cor «Qui tolis» està extret de la Cantata núm. 46. Mentre el primer cor del «Credo» està basat en la melodia gregoriana, el segon «Patrem omnipotentem» està agafat de la Cantata núm. 171. «Expecto resurrectionem» és una adaptació de la Cantata 120. Sembla que darrera l’«Hosanna» guaita la cantata profana BWV 215. L’ària de contralt «Agnus Dei» està adaptada de la Cantata núm. 11.
En resum, es tracta d’una obra colossal, que enllaça cada una de les seves parts i els fa cobrar sentit, que s’uneixen en un tot original, en la mesura que cobren nova vida amb aquesta conjunció (atès que només 8 dels 27 nombres varen ser escrits expressament per a la Missa).

Esperam completar aquesta petites notes sobre la Gran missa en si menor amb informació sobre la seva declaració per la UNESCO com a patrimoni mundial, i alguns comentaris sobre la seva estructura i forma.

Pere Bonet
Cantaire de la Coral UIB
gener de 2016

Bibliografia:
Xavier Torres, La Missa en si menor
Daniel S. Vega Cernuda, Bach , El repertorio completo de la música vocal