Concert a la Catedral de Sant Corentin de Quimper o la màgia del Cant Coral

Christian Lauba, compositor i director de les “Semaines Musicales de Quimper”, va escoltar la nostra coral en un concert celebrat l’any 2012 a l’església de Sant Felip Neri de Palma, en col·laboració amb el Mallorca Saxophone Ensemble de l’aula internacional de saxofó del Conservatori Superior de Música de les Illes Balears que dirigeix el professor Rodrigo Vila. En aquella ocasió, vaig tenir l’honor de dirigir tot el concert i, entre d’altres obres, hi havia una molt difícil composició del mateix Lauba (Mutation-Couleurs IV, obra molt original i molt difícil de tocar i de dirigir) i l’estrena d’un Kyrie del jove compositor Juan Antonio García Illanas, en el qual col·laborava la Coral. Des d’aquell moment, Lauba va decidir que havia de convidar la Coral al seu Festival, i així ha succeït; com ell va dir-nos a Quimper: “… cinc minuts d’audició em bastaren per decidir la vostra invitació…”. GRÀCIES.

Així, el passat 18 d’agost partírem cap a França, a Quimper, a la Bretanya francesa, convertint-se en el viatge o tournée artística número 55 de la nostra història coral!!! (55 viatges fora de Mallorca, interpretant música universal i, sempre que podem, patrimoni musical de les Illes Balears), on el dimarts dia 20 d’agost, a la bella catedral gòtica de Sant Corentin, vàrem oferir el nostre concert. El programa interpretat, d’una hora i mitja de duració, estava compost, sobretot, per obres policorals (a 5, 3 i 2 cors) de diferents autors, èpoques i països (Mendelssohn, Nystedt, Rutter, Glinka, Durufle, Whitacre; o els peninsulars: T. L. de Victoria, P. Casals, F. Mompou, A. Yagüe i del jove gallec, D. Garcia-Artés), amb especial deferència als nostres compositors (J. M. Thomàs, M. A. Roig Francolí, M. Tortell).

Sens dubte, fou un concert especial i que serà molt difícil d’oblidar. Però, per què? què va passar? Vet ací unes paraules que cantaires han publicat als seus facebook, que ens poden ajudar a entendre un poc aquest viatge musical i humà, i, sobretot, el que va passar aquell vespre a una formosa catedral bretona, amb una acústica meravellosa, i especialment il·luminada per al nostre concert i adient per al nostre repertori.

Xisco Prats va escriure:
Ya en casa, al fin, después del mejor viaje musical que he hecho en la vida. Ayer viví un momento único e irrepetible en la Catedral de Quimper, donde en un grupo llamado Coral Universitat de les Illes Balears juntamos nuestras voces e hicimos MAGIA! No todo ha sido jauja, hemos preparado muy a conciencia este viaje y el resultado se vio ayer. Lo único que me queda por decir es GRACIAS a todos y cada uno de mis compañeros por hacerme sentir tan bien con vosotros, donde aprendo cosas continuamente. Espero que no sea el último viaje coral… Gracias, Joan Company Florit, por dejarme ser parte de esto!! A descansar, que mañana toca la vuelta al trabajo!!!

O com diu Sebatià Servera:
En aquest viatge, com tots els que he pogut realitzar amb la Coral de la UIB, he sentit com es reforçava el meu sentiment de pertinença a un grup, a un col·lectiu, fins al punt de sentir-lo part de la meva pròpia existència.
La prova acústica de la sala, l’escalfament amb la meva estimada Pilar i el concert… els moments previs amb més o menys nervis, pensar si hi hauria molt públic o poc… són sentiments i emocions que ja de bon començament es comparteixen… i arriba el moment de la veritat, el moment de sortir a l’escenari, rebre els primers aplaudiments, sentir l’adrenalina i mirar de controlar-la perquè no afecti la veu, però… un cop trencat el gel veure com, i això ens ha passat, a cada nova entrada la brillantor dels nostres ulls i, sobretot, del públic augmentava… les expressions eren de felicitat, de satisfacció… sentint allò que s’estava produint. Ha estat l’expressió de les emocions que afloren quan tot funciona, quan les veus responen, quan la musicalitat flueix i quan la comunicació amb el públic hi és. En resum, quan el treball dut a terme està tan interioritzat que gairebé res el pot desmuntar. Això ès el que he sentit a la Cathédrale de Saint-Corentin. Gràcies, Joan, i gràcies, companys, per deixar-me formar part d’aquesta vivència inoblidable.

I arribada a casa, Cristina Llabrés confessa:
L’arribada a casa després d’aquesta experiència amb la Coral Universitat de les Illes Balears ha estat més que gratificant…!! necessitava, com si és tractés de l’aigua per a l’ésser humà, tornar a sentir-me part d’aquest conjunt, i tornar a fer vibrar un públic incondicional i entregat, com va ser el públic francès… D’això se’n diu transmetre, comunicar….i en definitiva, viure! gràcies!!!! ha estat una experiència inoblidable!!

Crec que les paraules d’aquests cantaires palesen la força i la màgia del Cant Coral. I avui, més que mai, cal recordar que la nostra Coral i la nostra família coral creuen i volen reivindicar els següents valors:

– Sentiment de grup i de col·lectivitat, on ningú no és imprescindible i tots som necessaris;
– L’anonimat de cada veu individual que suma el seu art vocal al conjunt del grup;
– Rigor i exigència −regular i continuada− amb els assaigs i la conseqüent preparació dels repertoris a interpretar;
– Malgrat la crisi en general i els problemes en particular d’una societat decebuda i agredida per uns poders econòmics i polítics, encara hi ha gent que altruísticament dedica el seu temps lliure a una activitat cultural i artística, que encara creu en la feina ben feta i en la defensa i divulgació del nostre patrimoni musical;
– El concepte d’universalitat, en tots els aspectes de la nostra existència, que pot omplir de sentit i de valor les nostres vides.

Si el memorable concert a la catedral de Quimper (en bretó Kemper: ciutat llegendària, capital del Finistère, situada en el cor de Cornouaille i capital cultural de la Bretanya) fou un èxit musical, reconegut pel públic assistent −que ens aplaudí fervorosament i drets durant minuts, que semblava que no ens deixaven partir… després d’haver pagat la seva entrada a 22 €− i per la crítica escrita, per a nosaltres ha estat una experiència fantàstica i un èxit humà i musical. Els cantaires i jo, situats en molts moments entre el públic per la disposició de moltes obres, conservarem el record de persones del públic que amb les llàgrimes als ulls mostraven la seva emoció i la seva gratitud…, jo també recordaré la complicitat amb els cantaires, amb els seus ulls i cares tan expressius…, moments, vivències i situació que difícilment podrem oblidar.

Però, a més dels assaigs i de la concentració i preparació, també hi va haver moments, i bons, d’esbarjo, turisme i de festa. Biel Balaguer, com sempre, ho expressa encertadament:

Hi pot haver bon menjar, millor beure, i una música excel·lent, però tot això sense qualitat humana dins el grup, tot és fat, agre, i desafinat, i nosaltres amb aquesta virtut feim de la música i la convivència, la millor obra mai escrita. Enhorabona, Coral, enhorabona, Mestre!!!!

Enhorabona i gràcies a tots els cantaires, tan als qui vàreu anar a Quimper com als qui no vàreu poder venir !!!!!!

Joan Company
Director-fundador de la Coral Universitat de les Illes Balears