Hem de donar per suposat, d’entrada, que formar part d’una agrupació coral és una activitat beneficiosa i això comporta reunir un mínim de requisits de caire professional, ètic i de foment del bon clima social per part dels qui són els seus responsables. Per aquest motiu és condició sine qua non que qui ha de ser el conductor d’aquesta massa coral superi un mínim d’aptituds humanes i tècniques, vàlides per aportar al grup.

En aquest sentit, es podria dir que el director es converteix en escultor que esculpeix i dóna forma al cor. No cal esmentar que en funció de les seves mans i del seu art, el director podrà crear una obra plàstica de més o menys qualitat. Bé, no és la intenció d’aquest escrit estirar més el fil d’aquest cabdell i passaré, de seguida, a descriure —amb més o menys encert— els beneficis, per al cantaire, que es poden extreure del simple fet de cantar en una coral. Per descomptat, hem de pensar i creure que se’n derivarà algun profit, amb més o menys intensitat, en funció del nivell de cant dels cantaires i de l’equip conductor, d’aplicar una adequada pedagogia en els assajos, de convidar a la concentració en la veu i el seu ajustament, al mateix temps que es fomenten unes bones sensacions i l’interès entre els cantaires envers al repertori musical proposat.

Entre d’altres, faig esment als següents beneficis:

1. Ajuden a reduir l’estrès derivat de la tensió del treball diari, social, ambiental…
2. Ajuda a ser més feliç. En la vivència de les emocions la veu cantada té un paper destacat. El cant possibilita la generació de benestar a partir d’un mateix, mitjançant la creació d’endorfines. En concret, alguns científics accepten que la música de Bach té qualitats sorprenents, doncs és capaç de relaxar i energitzar les persones, mentre contribueix a la producció de serotonina.
3. Aporta energia vital, creix l’autoestima, et procura millor salut mental i física.
4. Beneficis físics: com a activitat aeròbica es perfecciona el control de la respiració, s’estimula la circulació sanguínia, i s’exerciten els músculs del diafragma, els cervicals i els de la cara. A part de ser beneficiós per al sistema immunitari, cosa que es relaciona amb una bona salut. És també un facilitador de l’humor i el benestar, en general de l’intèrpret. Igualment, el sistema nerviós en treu profit.
5. Bon exercici per augmentar les dots expressives i la comunicació oral. L’ésser humà viu en societat, per la qual cosa cada individu es dóna a conèixer a la resta mitjançant el seu aspecte i comportaments exteriors. En un món que ens converteix en personatges teatrals, la veu és el mitjà principal per comunicar-nos. L’encert social sol ser per als que dominen les tècniques de la comunicació oral.
6. Bon entrenament de les distintes àrees cerebrals. El còrtex és la coberta del cervell i controla la nostra intel·ligència i activitats superiors. Gràcies a la seva existència podem evocar melodies i altres experiències musicals. Sens dubte, també millora la coordinació i l’educació de l’oïda.
7. Relació entre el cant i el benestar de la persona. Des de fa molt de temps, aquesta relació ha estat motiu d’interès per diverses branques de la ciència. És sorprenent comprovar com el cant millora, en general, la persona, tant des del punt de vista social com psicològic i físic. Entre altres aspectes, millora la capacitat d’escoltar, la concentració, l’empatia vers als altres, crea un sentit de comunitat entre els cantaires, disminueix la sensació d’aïllament social, per tant, millora la integració social i emocional de les persones. També comporta una determinada responsabilitat i un compromís d’assolir amb el grup.
8. És una font de coneixements musicals: el solfeig, la interpretació, l’harmonia, tècniques de cant (modulació de la veu, afinació, color de les vocals, timbres, intensitats sonores…), l’oportunitat per interpretar diferents obres musicals de diferents autors i modalitats, coneixements històrics i artístics…
9. Amb tot, vull destacar la màgia que es crea en l’expressió de grup amb la interpretació i, en una altra vessant, el sentit corporatiu de la corda vocal que es tradueix en un mateix ritme, una mateixa i parella intensitat de veu, una mateixa respiració… M’atreviria a afegir, una mateixa palpitació del cor per tal d’aconseguir un mateix color, empastament i dinàmica, cosa que encara ens fa tenir un sentiment més col·laborador, més de germanor i unitat.

I, si després de tots aquests beneficis de caire personal, socials, físics i psicològics, encara es destinen a projectar-se cap a un bon motiu social, finalista i terapèutic, com és, per exemple, portar l’alegria del Nadal, el consol, l’estimulació a l’eufòria, rememorar belles cançons tradicionals i familiars i tants més sentiments i records evocats que porten les nadales a un col·lectiu que pateix alguna malaltia, més joia i profit adquireix el resultat de cantar a una coral, com així ho fa un grapat de voluntaris de la CUIB amb els seus concerts, any rere any, a l’Hospital General i l’Hospital Joan March.

Tomeu Ramis, cantaire de la CUIB